Un dels relats que s’emmarquen dins d’aquest grup és el titolat Escrit al front. Una narració breu que podreu trobar dins la compliació que l’Edicions 62 va publicar el 2007 amb el número 174, dins de la famosa col·lecció MOLU (Les Millors Obres de la Literatura Universal). Aquest volum s’ha distribuït massivament al llarg del 2008 i és assessible a qualsevol llibreria.

Aquest article torna a donar fe sobre el món i els costum dels tatuatges. En aquest blog ja s’ha plantejat el fenòmen contemporani el tatuatge i s’havia relacionat amb les atzavares tatuades. En el cas present, realitzarem una relació triangular: per una banda volem relacionar el conte de Primo Levi Escrit al front, amb la seva pròpia experiència vital —on trobarem a Levi com a testimoni dels camps de concentració nazi; seguint amb aquestes traces ho relacionarem amb les pràctiques comercials que Levi proposa amb el seu conte; i finalment cercarem la porta que estableix la relació entre el conte de Primo Levi amb les pràctiques comercials actuals i el fet cultural que representa el tatuatge.

Primo Levi ha destacat davant la literatura universal amb el seu testimoni dels camps d’extermini nazi amb Si això és una Home. El mateix autor duia tatuat en el braç el número 174.517, aquest mateix tatuatge l’aniquilava com a persona, com a ésser huma. Tot el contrari amb el context actual on un tatuatge urbà es realitza amb l’esperit binari: pertànyer a un grup concret/tenir identitat única.

Aquest pas pels camps d’extermini nazis l’identificarà com a testimoni al llarg de la seva vida. En el relat que ens ocupa: Escrit al front; el tatuatge és el tema central.

L’Enrico, protagonista central del relat, decideix assistir a la crida apareguda en un anunci que ha trobat al diari Corriere. Dins del neorealisme que caracteritzà Primo Levi, Enrico es troba dins una situació de crisi econòmica, tant real com la nostra. La necessitat de diners ràpids el duu a prendre una decissió categòrica: cedir l’espai lliure i llis del seu front a una agència publicitària.

—Vostè ja ho deu haver entès: es tracta d’una nova tècnica de promoció —(i aquí va assenyalar amb elegant desimboltura el seu front)—. Si vostè accepta no tindrà cap obligació pel que fa al comportament, a les seves tries i a les seves opinions. Jo, per exemple, a Savoia no hi he estat mai, ni de vacances ni de cap altra manera, i tampoc no penso anar-hi.

L’Enrico decideix consular-ho amb la seva dona Laura. Aquesta té una pensada millor: oferir tots dos fronts. L’agència accedeix aprofitar-se de la bona disponibilitat dels dos joves. Així sortiran tatuats amb els missatge:

Una noia amb bata blanca els va pintar el front amb un líquid que feia una olor penetrant, els va exposar durant alguns minuts a la llum blava i enlluernadora d’un focus, i els va estampar a tots dos, verticalment damunt del nas, una flor de lis estilitzada; després, damunt del front de la Laura va escriure amb una elegant cursiva: «Lilywhite, per a ella», i damunt del front de l’Enrico: «Lilybrown, per a ell».

El fet de tatuar-se tots dos va incrementar molt la quota monetària aconseguida. Era un sistema publicitari de nova implantació i tingué molt èxit. A la ciutat a poc a poc aniran apareixent tot de gent amb el front tatuat. Les diverses empreses decidiran invertir en aquest nou sistema publicitari.

Al novembre, l’Enrico va calcular que un ciutadà de cada trenta duia alguna cosa escrita al front. Normalment eren reclams publicitaris com els seus, però de tant en tant també es podien trobar peticions o declaracions diverses. A les galeries, van veure un jove elegant que duia al rostre: «Johnson, botxí»; al carrer Ample, un noi amb un nas xafat com el dels boxejadors que duia: «Ordre=Civilització»; aturat en un semàfor al volant d’un Minimorris, un jove d’una trentena d’anys amb patilles que duia: «vota en blanc!»[...]

Com tot sistema comunicatiu, sempre existeix la possibilitat de crear nous missatges, noves alternatives, enllaços entre la publicitat i la propaganda. Els missatges que la gent es tatuava al front eren des de publicitaris fins a missives adoctrinants.

No puc deixar de pensar amb l’autor de Si això és un home. Un home que se sabia marcat per la història. Que duia en el braç un sistema d’identificació emprat per castigar. El tatuatge en Primo Levi no deixa d’ésser una perversió del control damunt de les persones. Els cop d’efecte del relat Escrit al front es troba a les línies finals quan passat el temps de la concessió de l’espai escrit el matrimoni decideix que no renovaran el contracte:

Van rebutjar l’oferta de comú acord, i van baixar al centre gràfic per esborrar l’anterior. Malgrat que la noia de la bata blanca els assegurés el contrari, el front de la Laura va quedar aspre i rugós com si se l’hagués cremat i, a més a més, si t’hi fixaves bé, la flor de lis estilitzada encra es podia distinguir, com els emblemes del feixisme als murs de les cases de camp.

Sorprenent! Levi relaciona explicitament el fet dels Frontals —així es denomina en el relat als que s’han realitzat un tautatge al font—, amb el feixisme.

La volta final s’escriu quan el fill que l’Enrico i la Laura estaven esperant néix:

El nen va néixer amb tota normalitat: era guapo i fort, però, inexplicablement, duia escrit al front: «Homogeneïtzats Cavicchioli».

En certa mesura Primo Levi connecta amb el Pere Calders de Les Cròniques de la Veritat Oculta (1954). Amb la seva capacitat de fer que el lector quedi colpejat pel malson. Per allò que des de la seva butaca il·luminada pel llum no es pensa trobar. Emperò estem parlant d’autors, Calders i Levi, que van viure al cent per cent l’horror de les guerres. Del fet d’haver de cercar una solució de continuïtat després del desastre. Amb Primo Levi, la memòria i la seva contrària: la amnèsia serà una constant.

Tot tornant al fil conductor de l’article, els tatuatges com estètica comercial; veurem com aquesta pràctica que Levi narra en el seu conte, s’ha tornat en una pràctica possible dins el nostre món contemporani.

A la imatge superior us presento Kari Smith una dona dels Estats Units d’Amèrica que va decidir tatuar-se publicitat de  GoldenPalace.com. Un casino online. Havia posat l’espai del seu front a la venda a través  del portal EBay. Va acabar obtenint uns 10.000 $; quantitat que va Kari volia emprar per enviar el seu fill a l’escola privada. Cadascú tindrà la seva opinió al respecte. Per a mi, aquesta troballa destaca el fet que Primo Levi va tenir la capacitat d’obrir una porta amb el futur. Un futur que s’ha realitzat plenament, tal i com veiem amb la fotografia on Kari Smith mostra la publicitat del lloc web. Levi va morir el 1987, no va poder preveure el món d’internet i com la realitat té la capacitat de readaptar-se de forma constant. El conte Escrit al front, que no deixa de plantejar-se com això: una narració; té la seva porta de sortida final a la nostra època actual. El neorealisme de Levi, on hi trobem els carrers bruts, els personatges amb necessitats econòmiques difícils de resoldre, testimonis de l’horror… ha desenbocat en un cap de fibló del nostre present.

El cas de Karin Smith no és l’únic que existeix, no és un fet aïllat. Actualment l’empresa de hosting web Globat.com duu a terme una campanya on dóna l’oportunitat de comprar espai del cos, de la pell de les persones per tal de tatuar-hi publicitat.

Investigant sobre aquest fenomen he arribat al lloc que pensava trobar: gent que ja sense demanar compensació econòmica es tatua logotips de marques comercials. Nintendo, Windows, Coke, Nike… el que sigui.

Ens trobem en aquest cap de carrer. Ja no només necessitem portar roba d’aquesta o aquesta altra marca. No cal comprar els electrònics tots de la mateixa Corporació… Cal ser la Corporació mateixa. Això només se soluciona fent-se tatuar la marca damunt la pell.

Si observem aquest fenòmen des d’una òptica antropològica podríem parlar que, en certa mesura, s’està cercant una tipus de màgia per contacte. Identificar-se amb les empreses tot fent que el propi cos referencïi un logo o el nom d’una web o una marca empresarial.

Sigui com sigui, aquest sistema publicitari que presenta Primo Levi al seu conte Escrit al front, a arribat a la nostra societat —on tot és espectacle— amb una cara simpàtica. No deixa d’ésser un divertemento més. Suposo que fins i tot per a Karin Smith i el seu fill això no deixava d’ésser una atracció més. On ells anaven a la primera vagoneta amb el vent de cara.

Emperò, tinguem presents les paraules escrites per Levi…

[...] si t’hi fixaves bé, la flor de lis estilitzada encra es podia distinguir, com els emblemes del feixisme als murs de les cases de camp.

La nostra societat de l’0ci i l’espectacle pot caure de nou en el control de les maquinàries encarregades de disciplinar i castigar, com els va passar als tatuats en els camps d’extermini nazi.

Referències fotogràfiques:

—Primera imatge: http://www.flickr.com/photos/jimmorrisonlive/2636945522/

—Imatge de Karen Smith: http://www.flickr.com/photos/linds/23935351/

—Imatge tatuatge Nintendo: http://flickr.com/photos/knobbyknees/2397155976/

]]> http://www.alombradelatzavara.desgest.net/2009/01/02/escrit-al-front-de-primo-levi-un-conte-visionari/feed/ 0