Aquest retall no només l’escric des de la meva òptica d’usuari dels serveis públics de transport, sinó també com a treballador.

Entenc molt bé les necessitats de tot treballor per tal de resoldre els seus conflictes laborals.

ESTIC D’ACORD que tot treballador vulgui assolir un mínim de 2 DIES DE DESCANS.

ESTIC D’ACORD que els treballadors decideixin que la vaga sigui un medi legítim per tal de pressionar a les seves instàncies superiors i assolir les seves vindicacions.

ESTIC D’ACORD en veure que els treballors dels autobusos de la ciutat de Barcelona, emprin la vaga com un sistema de mobilització i de pressió i que vulguin estendre la vaga fins que no es resolgui el seu conflicte laboral.

Ara bé: ¿Fins a quin punt jo, com a treballador i usuari dels transports públics de bcn, tinc la necessitat de suportar una vaga que es realitza sobre les meves costelles?

La vaga pot suposar unes importants pèrdues per les entitats que gestionen el transport públic, però també cal pensar que és una vaga que bàsicament consisteix en suspendre de servei a la població civil. A la que va a la feina, a l’oci, a l’escola o allà on li roti. És una vaga que empra a la població civil com a escuts humans per tal de fer valer la seva força. De forma evident: són més els usuaris emprenyats per la vaga d’autobusos que no pas els conductors emprenyats fent vaga.

Com ja he dit ESTIC D’ACORD que tot treballador vulgui assolir un mínim de 2 DIES DE DESCANS, tot i així els hi recordaria als treballadors en vaga que pensin una mica i veuran com ells mateixos també són víctimes i botxins del sistema. Treballadors en vaga de tmb i quan surten de les assemblees, apa tots a comprar al supermercat que no tanquen en tot el dia i que tenen obert fins i tot dissabtes fins a quarts de deu. Hi ha moltes feines molt dures on només es descansa un cop a la setmana. Jo he passat per aquesta roda de molí i sé el que és.

Si aquesta gent que treballa en el sector de l’alimentació, fes seva la reivindicació 2 DIES DE DESCANS segurament a més d’un li seria difícil de pair. Barcelona no seria el que és si molta gent de la que treballa en el sector serveis demanés 2 DIES DE DESCANS. I senyors meus! un treballador davant d’un treballador ha d’ésser igual. Penso sincerament que aquesta colla de conductors del tmb que esperen solucionar els seus problemes trencan les costelles d’altres treballadors que es veuen com Barcelona es converteix en una ciutat innaccessible. No dic res de les persones amb mobilitat reduïda que els dies de vaga han de fer una despesa extra en haver d’agafar sistemes de transport alternatiu…

Hi ha molts altres sistemes de per tal de pressionar les negociacions. Que ataquin directament les infrastructures i bens de les entitats que es neguen a acceptar les seves condicions. Però que deixin a la població civil en pau. Un altre sistema seria fer una vaga a l’estil xinès. És a dir, fer sortir més autobusos de cotxeres dels que fan falta. Això faria perdre diners a les entitats que gestionen els serveis públics. S’aumentaria la freqüència de pas dels vehicles, que falta ens fa, i crec que tindria més suport ciutadà.

Lluny queda aquella vaga dels tramvies, que jo no he viscut però sí que he llegit, de l’any 1951. Va ser un medi eficaç per presionar els poders públics.

Per una altra banda és una vaga que com a català practicant no em faig meva. Ho sento. Estic massa acostumat a que la prepotència espanyola de molts conductors i manca d’esforç per entendre el català sigui la tònica predominant en aquest sector. Sé de molt bona pasta que les assemblees es fan en castellà … doncs senyors, que marxin a fer les seves reivindicacions al país veí (sé però, que no ho faran i els haurem d’aguantar aquí)… amb mi que no hi comptin.

A més a més els dies de vaga, continuem pagan el bitllet del viatge. Clars paguem un servei ordinari, per uns serveis depauperats o serveis mínims que acaben representant un suplici pels usuaris.

Com a colofó he vist que hi ha creada una plataforma ciutadana de suport a la vaga. Ho trobo totalment lícit. Però ficar-se la xapa o la samarreta de suport o el que sigui no serveix. Aquesta gent que agafi els transports públics quatre cops al dia i ja veuran que quan sentin que s’apropa una vaga indefinida se’ls posa malament.

Amb mi no hi compteu pas!