Arxius amb l´etiqueta ‘relats’

Parlar de Rafa Gomar (Gandia, 1955) significa parlar d’una de les veus narratives amb més capacitat de dir coses interessants que actualment trobem dins del panorama català. Aquests últims anys hem vist com la seva producció literaria ha incrementat i s’han convertit en un bon exportador de la vida quotidiona del País Valencià, de la forma de veure el dia a dia dels valencians. Sense tòpics ni extridències. Sovint amb una veu intisma tal i com ha mostrat en el seu últim llibre publicat: Vianant.

Batecs publicada el 2004 rebé el XXXIX Premi Recull de Narració «Joaquim Ruyra» convocats a Blanes. Parlem de sis relats on Gomar fa un mosaic de la seva postura davant la vida. L’autor és un home amb sang a les venes, que té coses a dir, però sense inventar-se quimeres. Els personatges que poblen els seus relats ens són contemporanis. Però la peripècia de Gomar consisteix en poder trobar en el substat de la vida quotidiana un sentit «altre» que deixa un bon regust en acabar de llegir el relat. Sensacional és la narració en homenatge a Ovidi Montllor. Un cantant oblidat per les institucions posteriors a la falsa transició que ens han obligat a viure en aquest estat. Ens presenta un Ovidi que reviu per a nosaltres però sense caure en la idealització. Senzillament recomenable. Un Ovidi que ens reapareix per tornar a marxar de forma denitiva de vacances, tal i com dèia el mateix cantant al·ludint la seva pròpia mort. Llegiu la resta de l´article…