Posts Tagged ‘política’

Només destacar un article convincent i aclaridor sobre els processos de dissidència. Avui, tot repassant el Diari Balear, he trobat el text d’Hilari de Cara. El seu article «De què parlam quan parlam de cultura espanyola?» m’ha sotragat de forma contundent.

Quan vivia a Nova York, cada setmana venia una dona a fer-me net l’apartament. Era mexicana, de La Puebla, i era una índia sense mestissatge. Parlava un pèssim espanyol que li havien imposat sobre la seva llengua indígena. Com que em sobraven alguns llibres, n’hi vaig anar regalant un parell que tenia repetits, una novel·la de Rulfo, una altra de Fuentes, qualque mètode d’espanyol per a estrangers, i d’altres. Els hi regalava per als seus fills, que començaven a anar a escola. Teníem una bona relació, de vegades, quan ella tornava de vacances de Mèxic, o quan venia qualque familiar seu a NY, em regalava ara un cendrer de ceràmica indígena, de vegades fulles d’aloe, que ella bullia i mesclava fins a aconseguir una beguda agradable i crec que sana. De vegades cuinava per mi qualque plat mexicà, i en general, eren més gustosos que els dels restaurants azteques de NY. Un bon dia, em va dir, de part del seu fill gran, que no importava li regalàs més llibres en espanyol. El que ell volia eren llibres en anglès. De fet, ni ella ni la seva família havien sentit a xerrar mai ni de Rulfo, ni de Fuentes, ni del Quixot. Tot el que volien ella i els seus fills era aprendre anglès, integrar-s’hi. [...]

Potser resulti molt pamfletari, en qualsevol cas: reflexa el fet que sovint molts ciutadans es veuen obligats a caure en la dissidència del seu propi sistema polític o social, moltes vegades imposat i que per alguns altres no és res més que una «gàbia d’or» on nedar la resta de l’existència.

Dos amics han quedat per parlar una estona i canviar impressions: un d’ells no s’hi presenta. Per una altra banda, en un pis del mateix barri, una muller li diu al seu marit les raons per les quals no marxarà amb ell al viatge que havien planejat, tan desitjat… Cansats d’escenes familiars i quotidianes cerquem noves experiències a la televisió; res de nou: un partit d’esquerres i independentista té una fractura oberta, creada per les diverses postures, teòriques i pràctiques, que amenacen la superviència mateixa del partit. En el mateix sentit un partit dretà, que representa els espanyols més rancis —més encara del que ja ho són??—, s’ha trobat amb diversos sectors «crítics» dins les seves fileres. Un diu A, l’altre diu U. Read the rest of this entry »