Posts Tagged ‘pobresa’
Acomiadaments a Nissan i el paper dels sindicats.*
El moment actual on ens trobem té la capacitat de validar, com a vertaderes, situacions antagòniques. M’explicaré: per una banda trobo que dijous 30 de juliol el noticiari anuncia que el president dels Estats Units d’Amèrica observa que la crisi s’està superant; per una altra banda sento que la següent notícia dels informadors explica com la planta de fabricació de la Nissan a Catalunya decideix acomiadar 700 treballadors, amb el beneplàcit de l’Administració pública. Vora uns 300 treballadors no han pogut incorporar-se al seu lloc de treball. M’imagino la situació: l’assalariat que s’acomiada de la dona i els fills, les vacances ja mig programades per anar a Almeria o a Punta Cana —tan fa—, arribar a la fàbrica i la targeta que obre la porta d’accés no respon. El treballador comença a veure com el cel li cau al damunt… una putada, la veritat. Diu la notícia que alguns van rebre una carta o una telefonada que els anunciava el desastre.
M’aturo en aquest punt. He explicat com el sistema actual té la capacitat de transmetre com a vertaders dos enunciats oposats: no pots dir que la crisi s’està acabant per a un treballador que tot just l’acaben d’acomiadar. Són les misèries del nostre món. Read the rest of this entry »
Habitar en temps de Crisi. Habitar la Crisi
Tot sembla indicar que la paraula «crisi» estarà en alça durant una bona època. Si no parles de la crisi, avui en dia no ets ningú. Si t’afecta la crisi, tampoc no ets ningú. De fet el mot «crisi» ha esdevingut un entreteniment més de la nostra societat i, fins i tot, caldria considerar la «crisi» com una tendència. És a dir, com una moda més. Els diaris, els noticiaris, els clients a la parada del peix, al supermercat, a les botigues d’outlets… tot respira «crisi».
Diuen que tota aquesta problemàtica dels diners, prové dels Estats Units americans. Ells en tenen la culpa. Que el pou negre es troba en el sistema que els EEUU han creat per gestionar les seves hipoteques. Alguns parlen d’«hipoteques intoxicades». Però una de les millors teoritzacions sobre el perquè de tot plegat és la marca de «La Crisi Ninja». Un text articulat per un jubilat: Leopoldo Abadía. Que havia estat professor d’IESE. Tot plegat ha fet de la «La Crisi Ninja» un dels articles més llegits a la xarxa. Read the rest of this entry »
La crisi. Una ferida privada que la pagarem amb diners públics
Parlem avui d’un fet que sembla evident: l’esclat total de la Crisi. L’abast total de les repercusions en cadena crec que potser trigarem anys a superar-les. És encendre la tv i veure notícies: per una banda criden a la calma:«hom abaixarà el tipus d’interès» el mateix capvespre però, l’ambient torna a canviar: «l’Euríbor puja fins a nivells històrics». No hi ha coordinació entre el fet d’abaixar el tipus d’interès i la nova pujada de l’Euríbor.
Aquests dies tot arriba a límits «històrics». Abans de continuar dient bajanades, he de dir que la meva formació no és la de l’economista: que ho sap tot d’economia i de com funciones els tipus d’interès i la borsa; sinó que la meva formació prové del món de les humanitats: Història de l’Art i Antropologia. Bé, com tot aquests dies és històric, crec doncs, que ens pertoca a les rates de biblioteca, comentar una mica la situació. També és veritat, que els economistes no tenen ni idea de com ha esdevingut tot plegat. Read the rest of this entry »
