Posts Tagged ‘fotografia’

Les notícies cícliques assetgen cada estiu  el gran públic. Es repeteixen amb una monotonia sorprenent, sense cap mena d’anàlisi: l’atur baixa, l’inici d’una altra guerra llunyana, els boscos propers cremant-se, la commemoració de l’arribada de l’ésser humà a la Lluna…

En aquest article parlaré sobre aquesta última notícia: l’arribada de l’home a la Lluna. Des de ben petit cada estiu aquesta notícia ha saltat del paper dels diaris a la pantalla de la televisió, i viceversa. Per a mi, l’estiu no té sentit sense aquest recordatori. Això precisament és el que és: un recordatori constant. L’arribada de l’home a la Lluna constitueix una remor de fons que omple els pisos tancats perquè els seus habitants es troben al camping de torn, una remor que arriba amb les onades de la mar a les platges… Una forma de dir: el 20 juliol de 1969 l’ésser humà —liderats pels EEUU— va arribar al seu satèl·lit més pròxim. Enguany ens recorden el quaranta aniversari d’aquella gesta.

Les últimes setmanes tots els focs d’artificis dels medis de comunicació occidentals s’han destinat a la cobertura d’aquesta efemèride. Converteixen una notícia del 1969 en actual. Aquesta notícia cíclica té els seus seguidors, any rera any. Els mecanismes propagandístics funcionen a la perfecció. La nostra actual societat de l’espectacle necessita nodrir-se d’informacions-espectacle d’aquesta mena. No deixa d’ésser curiós que el text de Guy Debord sigui de 1967, després vingués el maig francés del 68 i la Primavera de Praga i l’any següent la conquesta lunar. Era un context de Guerra Freda; on tant Occident com els països socialistes es trobaven dins d’una dinàmica de confrontació. Un moment clau on la Modernitat passava per una zona de turbulències. Read the rest of this entry »

Fa unes quantes setmanes que el meu cervell fotogràfic ha ancorat damunt una fotografia trobada de forma atzarosa. Vaig trobar aquesta imatge de forma casual. Cercava informació sobre els descobriments mèdics de l’antiga Xina.

Read the rest of this entry »

Som hereus directes de les experiències creades i narrades al llarg de tot el segle XX. També ho som de tota la resta de petjades en altres segles. Emperò, el cop més fort damunt les consciències col·lectives ha estat la revolució que va significar el segle passat.

Aquí presento dues fotografies. Una fou realitzada el 1932 per Herbert Bayer. L’altra és una recreació del model anterior. Aquesta última és un autorretrat meu de l’any 2004. Hi ha un distància sorprenent entre totes dues. La segona, evidentment, vol referenciar la primera. Com una mena d’homenatge a les aportacions de Herbert Bayer en el camp fotogràfic i del grafisme. La meva atracció per Herbert Bayer deriva del fet que ell va ésser professor de la Bauhaus. Aquesta escola va representar un gressol molt important per a les avantguardes derivades de la Segona Guerra Mundial; al mateix temps, però, també representava la idea més plena de la Modernitat. Amb tots els seus contrasentits. Read the rest of this entry »

Crec que tot prové dels miratges de l’infantesa. El Líban i, més en concret, la seva capital Beirut sempre han estat presents a la meva vida. Reconec que tinc dades poc extenses sobre el món particular de Beirut i el Líban. Tinc ben clar que jo, com molts infants de l’època —jo era un infant en els anys 80—, tenim un vague record de la guerra civil del Líban: de les incursions d’Israel, dels tancs i els carrers, dels guerrillers creuant les cantonades… Per si voleu fer un petit tast informatiu de Beirut us deixo aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana.

Les imatges que difonia la sempre omnipresent TVEspanyola, varen marcar el meu àlbum fotogràfic. Fins a tal punt que, des de gairebé sempre, he sabut identificar quan una imatge feia referència a Beirut o no. No tinc tampoc gaire traça i fons en matèria de fotografia documental; tot i així, molts cops he identificat els carrers de Beirut en fer només un sol cop d’ull a una imatge. Read the rest of this entry »