Posts Tagged ‘Estat’

A tall de reflexió ràpida, assegut damunt una pedra qualsevol, arribo a la conclusió que la Crisi, de la que tothom en parla, no ha existit mai. Pot semblar una proposta provocadora, fins i tot irreverent. L’escenari al qual s’aboquen els Estats europeus com ara Grècia, Portugal i Espanya ens mostra una tendència cap a una agudització, més forta encara, de la cruesa econòmica. La reflexió principal és que la Crisi —entesa com a etapa de la nostra Història Contemporànea—, en el seu sentit semàntic estricte, no s’ha produït mai. El sentit etimològic de la paraula crisi al·ludeix a la idea de «canvi». Tinc l’apreciació que l’actual situació és idèntica a la del 2008. Potser ja hem començat a oblidar que el present marc de Crisi ja fa més de dos anys que ens ronda per les llars, els llocs de treball, la cua del pa, el metge… i això fa color de no canviar, com a mínim a curt termini.

Read the rest of this entry »

A la llum de les notícies polítiques i socials, que arriben aquests últims dies sobre el nostre país, un no pot deixar de fer funcionar el cervell-ment. Capficat cada volta més en un embull que no troba aturall. Finalment sembla que hi haurà retallada a l’Estatut de Catalunya de 2006. El text sencer —explícit— de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol encara no ha estat publicat. Sembla, emperò, que els catalans sortim «fora de joc» en aquesta foto de funeral.

Una retallada de l’Estatut referendat representa un cert toc d’avís a les forces polítiques catalanes. Un ressò per fer saber que allò que la historiografia peninsular ha anomenat, de forma tradicional, com a «Transició Democràtica» encara no ha arribat a la fi. O potser mai no va exisitir-hi. Les notícies dels últims mesos han posat davant els més atents un teatre de màscares dividides en dos grups: «progressistes» i «conservadors». A fi, però, tots dos grups no deixaven d’interpretar un paper teatral concret. Una dansa que ha endarrerit quatre anys —una legislatura autonòmica sencera!—, el futur del Principat de Catalunya. Read the rest of this entry »

És veritat, he tornat a marxar per camins diversos. Ha estat una altra becada a l’ombra de l’atzavara. Una desconnexió de més d’un mes sense fer escriguera. No penseu que no tenia pas ganes d’abocar-hi reflexions en aquest blog. Molta ràbia i moltes ganes d’udolar. Això és el que més he tingut! Read the rest of this entry »

Avui, el nou president els Estats Units d’Amèrica, Barack Hussein Obama Jr., ha pres possessió del seu càrrec.

Escric aquest article perquè no deixo de veure com a tot el món, s’han creat unes altes espectatives davant el que pot representar el mandat d’aquest nou líder nord-americà. Hi ha diversos punts claus que m’agradaria comentar i que crec que són rellevants alhora de fer-nos una idea de l’estat actual de la situació:

1). Per una banda hi ha una forta necessitat de canvi al voltant de l’anomenada «Crisi Econòmica», que té un abast globalitzador.

2). L’anterior líder americà, George W. Bush, ha creat un estat de descontent generalitzat. Això ha fet necessària una nova forma de pensar les estratègies polítiques.

3). Barack Obama és el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica.

4). Obama és vist com el nou recolector de les necessitats dels homes. Ha estat punt nodal de generació i emmagatzemador de noves espectatives.

Diuen, que una de les principals causes de la projecció d’Obama cap el Capitol ha estat la trista situació econòmica. Una crisi que afecta tothom però que té el seu germen als Estats Units. Allà  va començar el terratrèmol que ha tingut abast internacional. Hipoteques contaminades i molts poca-vergonyes a lloure. Ara moltes persones veuen en Obama l’oportunitat de trobar el camí correcte. De salvar la seva migrada economia. Tinc consciència que quedar-se a l’atur, per una mala gestió dels encarregats i manca d’objectius clars de la direcció d’una empresa, és una mala passada. Emperò, també hi ha dins d’aquest grup de persones aquells que veuen Obama com el salvador de la seva nova situació econòmica; aquells que s’ho han gastat tot sense capacitats d’emmagatzemar una mica de capital per si la situació es girava en contra. Són aquells que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i ara la bomba els esclata a les mans. Tots aquestos esperen que un senyor anomenat Barack Obama els solucioni els problemes amb una nova vareta màgica… Read the rest of this entry »