Arxius amb l´etiqueta ‘crisi’

Aquest post és senzillament per destacar un node, a mode d’aturada reflexiva. El propassat 18 de març aquest blog va assolir la maduresa d’un any vital. El temps m’ha passat volant. I m’han ocorregut moltes coses a nivell personal. La majoria de les angoixes i alegries no s’han registrat en aquest espai. No vull fer nosa amb els meus petits drames.

Estic content pel fet de veure com A l’ombra de l’atzavara ha estat un projecte possible que estic duent de forma individual. Sincerament; cada cop més valoro el fet de marxar al llit — jaure-hi, i pensar que no dec res a ningú. I que ningú no em deu res a mi.

A l’ombra de l’atzavara és un diari-contenidor de caboires i reflexions on intento fomentar el debat crític. Tot acceptant que ofereixo una visió totalment subjectiva. Llegiu la resta de l´article…

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de sentir de volada, una entrevista que li feien a en Leopoldo Abadía, un dels gurús de la crisi a ca nostra. En aquesta entrevista Abadía donava consell a dues persones que encara es trobaven a l’atur, després d’haver-se apuntat al sistema i haver assistit a les anomenades Aules de Recerca Intensiva de Feina que el Servei d’Ocupació de Catalunya ha posat en marxa. Els dos consells principals d’Abadía eren aquests:

—La seva jornada laboral actual consisteix en cercar feina.

—Tenir amics.

No és necessita més. Totalment cert i realista. Amb això Abadía destacava les traces més comunes que hi ha per trobar feina: de forma constant, —sense defallir i, amb un cop de mà dels coneguts i amistats. Llegiu la resta de l´article…

Avui, el nou president els Estats Units d’Amèrica, Barack Hussein Obama Jr., ha pres possessió del seu càrrec.

Escric aquest article perquè no deixo de veure com a tot el món, s’han creat unes altes espectatives davant el que pot representar el mandat d’aquest nou líder nord-americà. Hi ha diversos punts claus que m’agradaria comentar i que crec que són rellevants alhora de fer-nos una idea de l’estat actual de la situació:

1). Per una banda hi ha una forta necessitat de canvi al voltant de l’anomenada «Crisi Econòmica», que té un abast globalitzador.

2). L’anterior líder americà, George W. Bush, ha creat un estat de descontent generalitzat. Això ha fet necessària una nova forma de pensar les estratègies polítiques.

3). Barack Obama és el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica.

4). Obama és vist com el nou recolector de les necessitats dels homes. Ha estat punt nodal de generació i emmagatzemador de noves espectatives.

Diuen, que una de les principals causes de la projecció d’Obama cap el Capitol ha estat la trista situació econòmica. Una crisi que afecta tothom però que té el seu germen als Estats Units. Allà  va començar el terratrèmol que ha tingut abast internacional. Hipoteques contaminades i molts poca-vergonyes a lloure. Ara moltes persones veuen en Obama l’oportunitat de trobar el camí correcte. De salvar la seva migrada economia. Tinc consciència que quedar-se a l’atur, per una mala gestió dels encarregats i manca d’objectius clars de la direcció d’una empresa, és una mala passada. Emperò, també hi ha dins d’aquest grup de persones aquells que veuen Obama com el salvador de la seva nova situació econòmica; aquells que s’ho han gastat tot sense capacitats d’emmagatzemar una mica de capital per si la situació es girava en contra. Són aquells que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i ara la bomba els esclata a les mans. Tots aquestos esperen que un senyor anomenat Barack Obama els solucioni els problemes amb una nova vareta màgica… Llegiu la resta de l´article…

Tot sembla indicar que la paraula «crisi» estarà en alça durant una bona època. Si no parles de la crisi, avui en dia no ets ningú. Si t’afecta la crisi, tampoc no ets ningú. De fet el mot «crisi» ha esdevingut un entreteniment més de la nostra societat i, fins i tot, caldria considerar la «crisi» com una tendència. És a dir, com una moda més. Els diaris, els noticiaris, els clients a la parada del peix, al supermercat, a les botigues d’outlets… tot respira «crisi».

Diuen que tota aquesta problemàtica dels diners, prové dels Estats Units americans. Ells en tenen la culpa. Que el pou negre es troba en el sistema que els EEUU han creat per gestionar les seves hipoteques. Alguns parlen d’«hipoteques intoxicades». Però una de les millors teoritzacions sobre el perquè de tot plegat és la marca de «La Crisi Ninja». Un text articulat per un jubilat: Leopoldo Abadía. Que havia estat professor d’IESE. Tot plegat ha fet de la «La Crisi Ninja» un dels articles més llegits a la xarxa. Llegiu la resta de l´article…