Arxius amb l´etiqueta ‘crisi’

Hi ha detalls d’aquest món complex, que senzillament sorprenen. Sovint observo com es creen propostes culturals que  s’anuncien com una crítica directa al sistema establert. Totalment lloable. El problema sorgeix, —sota el meu enfoc—, quan es vol participar del pastís econòmic que ofereixen determinades entitats i al mateix temps es vol continuar fent avantguarda de la crítica social, artística, política, urbanística.

Sóc conscient que la cultura subvencionada, aquella cultura que diu: «si no m’ho pagues tu, no ho produeixo» sempre ha existit. Parlem del mecenatge artístic. En èpoques dels Mèdici i en molts moments de la història contemporània aquesta fórmula ha funcionat. Ha estat una simbiosi profitosa entre becaris i entitats financieres, entre empresaris i artistes, etc. Per uns determina que l’obra artística es realitzi gràcies a l’aportació econòmica que fa viable el projecte; per l’altra banda, el mecenatge artístic comporta la certificació d’una determinada sensibilitat cultural. Fet, aquest últim, que sempre ha tingut un cert valor com a economia immaterial. Llegiu la resta de l´article…

Aquesta temporada l’eufòria ha tornat al món culer. El Barça ha estat coronat tricampió: Copa del Rei espanyol, Lliga BBVA i, Lliga de Champions europea. Felicitats!

La meva admiració és absoluta. Diuen que el dia 28 un milió de persones varen rebre els jugadors del FCB a la processó de triomf pel centre de Barcelona. He sentit a dir que han eixit al carrer per rebre aquest Barça Heroic. I, com totes aquestes coses històric.

Ep! Cal advertir que és un Barça sensacional, que ha jugat molt bé i que ha trencat tots els pronòstics. Emperò, també és un Barça eclipsador. I com tot eclipsi oculta parts de la realitat quotidiana i, alhora, les transmuta.

Veig amb llàstima com la població s’ha deixat arrossegar per la nova modalitat del «Panem et circenses» que ja postulà Juvenal al segle I. Em dol que una societat que es troba sota el flagell d’una gran crisi econòmica no tingui l’esma de lluitar contra aquesta situació de degradació. Llegiu la resta de l´article…

És veritat, he tornat a marxar per camins diversos. Ha estat una altra becada a l’ombra de l’atzavara. Una desconnexió de més d’un mes sense fer escriguera. No penseu que no tenia pas ganes d’abocar-hi reflexions en aquest blog. Molta ràbia i moltes ganes d’udolar. Això és el que més he tingut! Llegiu la resta de l´article…

Quan el pròxim 23 de marça la Universitat de Barcelona torni a obrir les portes haurà perdut autonomia. I perdre autonomia vol dir, —des d’aquesta perspectiva—, perdre poder i credibilitat. L’equip rectoral de l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Dídac Ramírez i Sarrió han jugat molt malament les seves cartes.

Explico breument el context previ: el procés de Bolonya que s’intenta aplicar dins del marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els estudiants fa anys que lluiten per frenar l’aplicació d’aquestes directrius. Penso ara en els estudiants com a clients d’un servei ofertat. Ells tenen  el dret d’opinar i ajudar a rectificar els errors d’un pla. Si bé sobre el paper sembla ideal, en la seva aplicació a la realitat falla per diversos punts. Llegiu la resta de l´article…