Posts Tagged ‘capitalisme’

El moment actual on ens trobem té la capacitat de validar, com a vertaderes, situacions antagòniques. M’explicaré:  per una banda trobo que dijous 30 de juliol el noticiari anuncia que el president dels Estats Units d’Amèrica observa que la crisi s’està superant; per una altra banda sento que la següent notícia dels informadors explica com la planta de fabricació de la Nissan a Catalunya decideix acomiadar 700 treballadors, amb el beneplàcit de l’Administració pública. Vora uns 300 treballadors no han pogut incorporar-se al seu lloc de treball. M’imagino la situació: l’assalariat que s’acomiada de la dona i els fills, les vacances ja mig programades per anar a Almeria o a Punta Cana —tan fa—, arribar a la fàbrica i la targeta que obre la porta d’accés no respon. El treballador comença a veure com el cel li cau al damunt… una putada, la veritat. Diu la notícia que alguns van rebre una carta o una telefonada que els anunciava el desastre.

M’aturo en aquest punt. He explicat com el sistema actual té la capacitat de transmetre com a vertaders dos enunciats oposats: no pots dir que la crisi s’està acabant per a un treballador que tot just l’acaben d’acomiadar. Són les misèries del nostre món. Read the rest of this entry »

Avui, el nou president els Estats Units d’Amèrica, Barack Hussein Obama Jr., ha pres possessió del seu càrrec.

Escric aquest article perquè no deixo de veure com a tot el món, s’han creat unes altes espectatives davant el que pot representar el mandat d’aquest nou líder nord-americà. Hi ha diversos punts claus que m’agradaria comentar i que crec que són rellevants alhora de fer-nos una idea de l’estat actual de la situació:

1). Per una banda hi ha una forta necessitat de canvi al voltant de l’anomenada «Crisi Econòmica», que té un abast globalitzador.

2). L’anterior líder americà, George W. Bush, ha creat un estat de descontent generalitzat. Això ha fet necessària una nova forma de pensar les estratègies polítiques.

3). Barack Obama és el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica.

4). Obama és vist com el nou recolector de les necessitats dels homes. Ha estat punt nodal de generació i emmagatzemador de noves espectatives.

Diuen, que una de les principals causes de la projecció d’Obama cap el Capitol ha estat la trista situació econòmica. Una crisi que afecta tothom però que té el seu germen als Estats Units. Allà  va començar el terratrèmol que ha tingut abast internacional. Hipoteques contaminades i molts poca-vergonyes a lloure. Ara moltes persones veuen en Obama l’oportunitat de trobar el camí correcte. De salvar la seva migrada economia. Tinc consciència que quedar-se a l’atur, per una mala gestió dels encarregats i manca d’objectius clars de la direcció d’una empresa, és una mala passada. Emperò, també hi ha dins d’aquest grup de persones aquells que veuen Obama com el salvador de la seva nova situació econòmica; aquells que s’ho han gastat tot sense capacitats d’emmagatzemar una mica de capital per si la situació es girava en contra. Són aquells que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i ara la bomba els esclata a les mans. Tots aquestos esperen que un senyor anomenat Barack Obama els solucioni els problemes amb una nova vareta màgica… Read the rest of this entry »

Tot sembla indicar que la paraula «crisi» estarà en alça durant una bona època. Si no parles de la crisi, avui en dia no ets ningú. Si t’afecta la crisi, tampoc no ets ningú. De fet el mot «crisi» ha esdevingut un entreteniment més de la nostra societat i, fins i tot, caldria considerar la «crisi» com una tendència. És a dir, com una moda més. Els diaris, els noticiaris, els clients a la parada del peix, al supermercat, a les botigues d’outlets… tot respira «crisi».

Diuen que tota aquesta problemàtica dels diners, prové dels Estats Units americans. Ells en tenen la culpa. Que el pou negre es troba en el sistema que els EEUU han creat per gestionar les seves hipoteques. Alguns parlen d’«hipoteques intoxicades». Però una de les millors teoritzacions sobre el perquè de tot plegat és la marca de «La Crisi Ninja». Un text articulat per un jubilat: Leopoldo Abadía. Que havia estat professor d’IESE. Tot plegat ha fet de la «La Crisi Ninja» un dels articles més llegits a la xarxa. Read the rest of this entry »

Parlem avui d’un fet que sembla evident: l’esclat total de la Crisi. L’abast total de les repercusions en cadena crec que potser trigarem anys a superar-les. És encendre la tv i veure notícies: per una banda criden a la calma:«hom abaixarà el tipus d’interès» el mateix capvespre però, l’ambient torna a canviar: «l’Euríbor puja fins a nivells històrics». No hi ha coordinació entre el fet d’abaixar el tipus d’interès i la nova pujada de l’Euríbor.

Aquests dies tot arriba a límits «històrics». Abans de continuar dient bajanades, he de dir que la meva formació no és la de l’economista: que ho sap tot d’economia i de com funciones els tipus d’interès i la borsa; sinó que la meva formació prové del món de les humanitats: Història de l’Art i Antropologia. Bé, com tot aquests dies és històric, crec doncs, que ens pertoca a les rates de biblioteca, comentar una mica la situació. També és veritat, que els economistes no tenen ni idea de com ha esdevingut tot plegat. Read the rest of this entry »