Arxius amb l´etiqueta ‘Barcelona’

Acomiadaments a Nissan i el paper dels sindicats.*

El moment actual on ens trobem té la capacitat de validar, com a vertaderes, situacions antagòniques. M’explicaré:  per una banda trobo que dijous 30 de juliol el noticiari anuncia que el president dels Estats Units d’Amèrica observa que la crisi s’està superant; per una altra banda sento que la següent notícia dels informadors explica com la planta de fabricació de la Nissan a Catalunya decideix acomiadar 700 treballadors, amb el beneplàcit de l’Administració pública. Vora uns 300 treballadors no han pogut incorporar-se al seu lloc de treball. M’imagino la situació: l’assalariat que s’acomiada de la dona i els fills, les vacances ja mig programades per anar a Almeria o a Punta Cana —tan fa—, arribar a la fàbrica i la targeta que obre la porta d’accés no respon. El treballador comença a veure com el cel li cau al damunt… una putada, la veritat. Diu la notícia que alguns van rebre una carta o una telefonada que els anunciava el desastre.

Treballadors a la porta de la fàbrica de Nissan a la Zona Franca, 30 juliol 2009

M’aturo en aquest punt. He explicat com el sistema actual té la capacitat de transmetre com a vertaders dos enunciats oposats: no pots dir que la crisi s’està acabant per a un treballador que tot just l’acaben d’acomiadar. Són les misèries del nostre món. Llegiu la resta de l´article…

Cultura i subvencions. Cultura i compromís crític.

Cap amb bossa de paperHi ha detalls d’aquest món complex, que senzillament sorprenen. Sovint observo com es creen propostes culturals que  s’anuncien com una crítica directa al sistema establert. Totalment lloable. El problema sorgeix, —sota el meu enfoc—, quan es vol participar del pastís econòmic que ofereixen determinades entitats i al mateix temps es vol continuar fent avantguarda de la crítica social, artística, política, urbanística.

Sóc conscient que la cultura subvencionada, aquella cultura que diu: «si no m’ho pagues tu, no ho produeixo» sempre ha existit. Parlem del mecenatge artístic. En èpoques dels Mèdici i en molts moments de la història contemporània aquesta fórmula ha funcionat. Ha estat una simbiosi profitosa entre becaris i entitats financieres, entre empresaris i artistes, etc. Per uns determina que l’obra artística es realitzi gràcies a l’aportació econòmica que fa viable el projecte; per l’altra banda, el mecenatge artístic comporta la certificació d’una determinada sensibilitat cultural. Fet, aquest últim, que sempre ha tingut un cert valor com a economia immaterial. Llegiu la resta de l´article…

Barça Tricampió. O la vida cíclica.

Aquesta temporada l’eufòria ha tornat al món culer. El Barça ha estat coronat tricampió: Copa del Rei espanyol, Lliga BBVA i, Lliga de Champions europea. Felicitats!

La meva admiració és absoluta. Diuen que el dia 28 un milió de persones varen rebre els jugadors del FCB a la processó de triomf pel centre de Barcelona. He sentit a dir que han eixit al carrer per rebre aquest Barça Heroic. I, com totes aquestes coses històric.

Barça tricampió.

Ep! Cal advertir que és un Barça sensacional, que ha jugat molt bé i que ha trencat tots els pronòstics. Emperò, també és un Barça eclipsador. I com tot eclipsi oculta parts de la realitat quotidiana i, alhora, les transmuta.

Veig amb llàstima com la població s’ha deixat arrossegar per la nova modalitat del «Panem et circenses» que ja postulà Juvenal al segle I. Em dol que una societat que es troba sota el flagell d’una gran crisi econòmica no tingui l’esma de lluitar contra aquesta situació de degradació. Llegiu la resta de l´article…

La Universitat de Barcelona i març de 2009

Quan el pròxim 23 de marça la Universitat de Barcelona torni a obrir les portes haurà perdut autonomia. I perdre autonomia vol dir, —des d’aquesta perspectiva—, perdre poder i credibilitat. L’equip rectoral de l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Dídac Ramírez i Sarrió han jugat molt malament les seves cartes.

repressió UB

Explico breument el context previ: el procés de Bolonya que s’intenta aplicar dins del marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els estudiants fa anys que lluiten per frenar l’aplicació d’aquestes directrius. Penso ara en els estudiants com a clients d’un servei ofertat. Ells tenen  el dret d’opinar i ajudar a rectificar els errors d’un pla. Si bé sobre el paper sembla ideal, en la seva aplicació a la realitat falla per diversos punts. Llegiu la resta de l´article…

 
març 2010
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« gen    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Pàgines