Posts Tagged ‘atzavares’

Des de fa molts anys ressegueixo les emprentes del mite de Salomé. Vaig connectar amb aquesta icona quan m’interessava per la pintura dels Simbolistes francesos. Parlem d’una història transgeneracional i que no només fou tema d’interés per artistes com Gustave Moreau o d’altres del segle XIX. És un tema bíblic. Un relat que parla de la transgressió de la llei de Moisés: Herodies, la mare de Salomé, havia tingut núpcies amb Herodes Filip; s’havia tornat a casar amb el germà d’aquest últim: Herodes Antipas. Això implicava una gran immoralitat contra les lleis dels jueus i, alhora havia generat un conflicte bèl·lic amb els nabateus.

Sant Joan Baptista —a la nostra versió apareix amb el nom de Iokanaan—, aquell que anuncià l’arribada del Mesies, també clamà contra la suposada immoralitat de lligams que havia produït la unió entre Herodes i Herodies. Per això Herodes decidí empresonar-lo. Fins aquí el context que anticipa el poema d’Oscar Wilde. Read the rest of this entry »

Avui en dia és usual tatuar-se. És la nova dèria de principis del segle XXI. Vas a la platja i tothom té la seva pell marcada. Diguem que molta gent ha tunejat la seva pell. És una forma més de destacar el particular per damunt del col·lectiu. De retruc però, també pertanyen a un col·lectiu nou: la població tatuada contra la que no s’ha ficat tinta entre pell i pell. Com si fos una cosa nova… el tatuatge és més antic que el caminar. Read the rest of this entry »

Les imatges d’aquest article corresponen a escenaris diferents. Les fotografies on apareixen uns exemplars adults d’atzavares pertanyen a un cami prop de Sant Mateu del Maestrat. Es troben devora unes finques de la meva mare. L’altra imatge, presenta quatre torretes amb una atzavara cadascuna. Aquests últimes però, són petites, encara els hi queda molt camí per recórrer, molta vida per endavant; tot i que de camí, ja n’han fet un tros ben llarg. Les atzavares que tinc jo al pati del meu pis de Barcelona provenen d’aquest camí que mena cap a la partida «El Toll»; on la meva mare hi té unes oliveres. Són doncs, atzavares transportades-transplantades. Suposo que realment, com totes les atzavares de continent europeu. Aquestes atzavares meves pertanyen a la varietat americana (Agave americana). De fet, si llegiu l’interessant article de la wikipèdia trobareu força interessant la història-histèria migratòria de les atzavares, amb les seves diverses mutacions i varietats. Read the rest of this entry »

Acabo de despertar a poc a poc. Obro els ulls i la pols dels camí m’ha cobert. Mar o Desert. La pols m’ha envaït com una ona.

La força de la vida, m’ha obligat a lluitar per mi mateix. El meu món, que hi cap dins d’un didal, no s’ha aturat de mutar.

Una becada a l’ombra de l’atzavara que m’ha fet retrobar un món diferent, treballar de forma diferent. Deixar les coses «secundàries» per a terceres oportunitats. I fer tot allò que havia deixat oblidat. Read the rest of this entry »