Aquest post és senzillament per destacar un node, a mode d’aturada reflexiva. El propassat 18 de març aquest blog va assolir la maduresa d’un any vital. El temps m’ha passat volant. I m’han ocorregut moltes coses a nivell personal. La majoria de les angoixes i alegries no s’han registrat en aquest espai. No vull fer nosa amb els meus petits drames.

Estic content pel fet de veure com A l’ombra de l’atzavara ha estat un projecte possible que estic duent de forma individual. Sincerament; cada cop més valoro el fet de marxar al llit — jaure-hi, i pensar que no dec res a ningú. I que ningú no em deu res a mi.

A l’ombra de l’atzavara és un diari-contenidor de caboires i reflexions on intento fomentar el debat crític. Tot acceptant que ofereixo una visió totalment subjectiva. Read the rest of this entry »

La meva amiga Marta ha marxat uns mesos al Japó, per treballar-hi en un projecte artístic. L’últim capvespre que ens vàrem veure ens dedicàrem a remembrar vells acudits. Una situació que es repeteix entre molts vells amics quan un d’ells ha de fer mutis, momentani, de l’escenari.

Estavem fent una xocolata a ca seva —les xocolatades amb la Marta han esdevingut autèntiques cerimònies!—; fou d’aquesta manera com va aparèixer en escena «La Xina», una noia peruana amb trets asiàtics. Ací hi ha un petit problema: clar, la Marta em conéix de fa molts d’anys, en canvi amb «La Xina» era el primer contacte. Amb la Marta i les seves amistats és molt fàcil incorpar-se en converses més o menys embolicades. Una de les gestions que sempre m’arregla molt bé la Marta, com a amfitriona frontissa entre jo i les seves amistats, és aportar la meva carta de presentació. Cada cop és una presentació nova, amb un substrat continu que les uneix,  amb detalls diferents, però. Entre rialles i presentacions la Marta li va amollar a «La Xina» una de les meves desgràcies més divertides: Read the rest of this entry »

Una de les coses que més m’agraden de Mallorca són els siurells. Una mena de joguina per infants que els temps contemporanis varen reconvertir en el típic recordatori, totalment exportable. Abans de l’omnipresència dels derivats plàstics, el fang era la matèria prima en la creació de tota mena d’artilugis que facilitaven les tasques rurals. Des de menjadors i bevedors pels animals fins a pitxers o greixoneres i pots de cuina. Els siurells provenen d’aquesta tradició del fang. Són figuretes de fang amb un xiulell aferrat a la part posterior. Les podreu trobar a diversos llocs de l’illa: a l’aeroport, per les botigues del centre de Ciutat, a la Fundació Joan Miró, a Valldemossa, als ports turístics de l’illa… Representen la imatge latent del fet que Mallorca prové d’un substrat ancestral. Amb uns personatges propis que poblen el món illenc: el pagès i la pagesa, el cavaller, el dimoni… Read the rest of this entry »

The player will show in this paragraph

Passejo tot encuriosit per diversos blogs. Cerco informació sobre un post recent que vull documentar millor…

És així com descobreixo Sóc el que veus. Un blog que em servirà per trobar el material per aquest article. Una de les entrades, del mes de desembre de 2008, en el blog que us acabo de presentar ha estat la presentació video que es pot veure ací damunt. És un video creat per Lourdes Bayarri.

No deixa de ser un remake d’un video d’aquells que tan m’agraden; on publicitat i propaganda queden barrejats.

The player will show in this paragraph

Read the rest of this entry »