Doncs bé, ja que en aquest blog parlem una mica de cuina, ens farem ressò d’una de les últimes polèmiques més candents del nostre petit país. Un país on la teca és molt important. Des de l’escudella fins la «Copa, cafè i puro» del Josep Pla.

Els dos senyors de les fotografies de dalt tenen dos castells. Un té “El Bulli” i es diu Ferran Adrià (fotografia esquerra), l’altre rei és diu Santi Santamaria i regenta el seu castell: “Can Fabes”. Tots dos tenen una concepció diferent de fer cuina. Un fa una cuina de hi-tech que podríem dir. Innovadora. Per demanar audiència al seu castell s’ha de sol·licitar de vegades amb un any, com a mínim, d’antelació. Com per no anar-hi aquell dia!! L’altre cuiner, el Santi Santamaria, té una concepció de cuinar totalment diferent a la de l’altre rei del país. Santamaria creu en una cuina, diu ell, del producte fresc, de la qualitat. De la cuina sense trampa. Read the rest of this entry »

Molts cops a la cuina ens trobem amb receptes que, de l’ou, només en fan servir els rovells. Què hem de fer amb les clares? Moltes coses, una de les més ràpides, però, és la merenga. La preparació és molt senzilla.

—4 clares d’ou

—300 grams de sucre aprox

—un pessic de sal

Preescalfeu el forn 20 minuts abans a uns 50-90 graus durant 15 minuts abans. Mentre aneu muntant les clares. Jo les munto a mà. Li afegeixo una mica de sal, un petit pessic. La idea de la sal és per evitar que baixin les clares al forn un cop muntades. El sucre l’aneu afegint a poc a poc. Read the rest of this entry »

Els ingredients de la Mousse de Gofio per a 4 persones:

—4 ous frescos

—500 ml de nata per muntar

—7 fulls de gelatina neutra

—200 grams de gofio

—300 grams de sucre

—una copa de rom canari

—-per la presentació final:

—nata muntada

—canyella en pols

—caramel líquid

Una de les combinacions més saboroses que es poden fer amb el gofio és la preparació de la Mousse de Gofio. Per la xarxa, pels llibres… trobareu moltes combinacions possibles de receptes per preparar la Mousse de Gofio. En aquesta us puc garantir que tot seguint les passes el resultat serà satisfactori. La raó és ben senzilla: l’he feta jo mateix a ca meva diverses vegades. Aquesta recepta és el resultat de proves i errors trobats en altres receptes que, tot i la bona pinta i els bons procediments, m’han abocat a crear una recepta pròpia. Amb un bona solució final, però. Read the rest of this entry »

S’ha fet fosc i el capvespre ho cobreix tot. Lentament la gent amb la cara cansada torna a casa. Canviar-se de roba, sopar i potser veure la televisió una estona. Després anar a dormir i alguns, els més afortunats, gaudir d’una estona d’amor nocturn. Amb l’olor de la sal que ho impregna tot. Després les parets respiraran records dins de les cases silencioses esperant que les alarmes dels telèfons mòbils, les minicadenes musicals i els despertadors —cada cop més oblidats—, comencin a escridassar els seus amos i fer-los tornar al nou dia.

L’autobús ha sortit de la ciutat camí del sud. Els pocs vianants han adoptat un posat pensarós i resten en silenci com si atenguessin qualsevol renou sospitós de l’automòbil. El viatge tot i que es curt, sembla un viatge iniciàtic. Molts el realitzen a diari, d’altres només de forma puntual. Forasters i estrangers també coneixen el camí. Per a uns aquest trajecte no és més que un element més en la seva rutina, una anada i una vinguda més. Per a d’altres representa una aventura, amb el mapa a la motxilla. La gran ciutat comença a allunyar-se darrera dels vidres de l’estela que deixa el vehicle i la nit s’encarrega de fer que la urbs esdevingui quasi un miratge. Com una visió més en aquesta món fet de deserts. La carretera és un camí que marca el destí. És fàcil sentir la presència de la mar. De vegades, sobretot si hi ha la lluna penjada en el cel, el reflex de l’astre sobre l’aigua dibuixa una franja il·luminada al costat de l’autovia. El mar sempre està present; i l’olor de l’aire salat entra per les finestres com si fos una brisa de marinada que ajuda a alguns passatgers a fer volar els seus pensaments. Read the rest of this entry »