Arxius per a la Categoria ‘records i memòria’

Les imatges d’aquest article corresponen a escenaris diferents. Les fotografies on apareixen uns exemplars adults d’atzavares pertanyen a un cami prop de Sant Mateu del Maestrat. Es troben devora unes finques de la meva mare. L’altra imatge, presenta quatre torretes amb una atzavara cadascuna. Aquests últimes però, són petites, encara els hi queda molt camí per recórrer, molta vida per endavant; tot i que de camí, ja n’han fet un tros ben llarg. Les atzavares que tinc jo al pati del meu pis de Barcelona provenen d’aquest camí que mena cap a la partida «El Toll»; on la meva mare hi té unes oliveres. Són doncs, atzavares transportades-transplantades. Suposo que realment, com totes les atzavares de continent europeu. Aquestes atzavares meves pertanyen a la varietat americana (Agave americana). De fet, si llegiu l’interessant article de la wikipèdia trobareu força interessant la història-histèria migratòria de les atzavares, amb les seves diverses mutacions i varietats. Llegiu la resta de l´article…

Crec que tot prové dels miratges de l’infantesa. El Líban i, més en concret, la seva capital Beirut sempre han estat presents a la meva vida. Reconec que tinc dades poc extenses sobre el món particular de Beirut i el Líban. Tinc ben clar que jo, com molts infants de l’època —jo era un infant en els anys 80—, tenim un vague record de la guerra civil del Líban: de les incursions d’Israel, dels tancs i els carrers, dels guerrillers creuant les cantonades… Per si voleu fer un petit tast informatiu de Beirut us deixo aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana.

Les imatges que difonia la sempre omnipresent TVEspanyola, varen marcar el meu àlbum fotogràfic. Fins a tal punt que, des de gairebé sempre, he sabut identificar quan una imatge feia referència a Beirut o no. No tinc tampoc gaire traça i fons en matèria de fotografia documental; tot i així, molts cops he identificat els carrers de Beirut en fer només un sol cop d’ull a una imatge. Llegiu la resta de l´article…

Cada família té el seu propi patrimoni fotogràfic. Parlem d’un caramull de fotos, amb més o menys ordre: cronològicament o temàtica… o sense cap altre afany catalogador que el de restar enmagatzemades unes damunt d’unes altres dins unes caixes de sabates o de galetes. Tot aquest aixovar fotogràfic dóna a les famílies la llicència, —talment com els títols certificats—, de tenir una memòria documentada que els ajudi a explicar-se davant de la resta de societat. Tothom té fotografies de familiars, dels fills, de les novies anteriors a totes les altres anteriors, dels amics que un dia vàrem deixar penjats per uns de nous i més simpàtics…. Cal dir doncs que tots aquest arxius fotogràfics que es conserven a cada casa pertanyen a una esfera ultralocal. Ens parlen de noms i de cognoms pròpis i també de pobles i llogarets. Llegiu la resta de l´article…