Archive for the ‘-General (totalitat)’ Category

Hi ha detalls d’aquest món complex, que senzillament sorprenen. Sovint observo com es creen propostes culturals que  s’anuncien com una crítica directa al sistema establert. Totalment lloable. El problema sorgeix, —sota el meu enfoc—, quan es vol participar del pastís econòmic que ofereixen determinades entitats i al mateix temps es vol continuar fent avantguarda de la crítica social, artística, política, urbanística.

Sóc conscient que la cultura subvencionada, aquella cultura que diu: «si no m’ho pagues tu, no ho produeixo» sempre ha existit. Parlem del mecenatge artístic. En èpoques dels Mèdici i en molts moments de la història contemporània aquesta fórmula ha funcionat. Ha estat una simbiosi profitosa entre becaris i entitats financieres, entre empresaris i artistes, etc. Per uns determina que l’obra artística es realitzi gràcies a l’aportació econòmica que fa viable el projecte; per l’altra banda, el mecenatge artístic comporta la certificació d’una determinada sensibilitat cultural. Fet, aquest últim, que sempre ha tingut un cert valor com a economia immaterial. Read the rest of this entry »

Des de fa molts anys ressegueixo les emprentes del mite de Salomé. Vaig connectar amb aquesta icona quan m’interessava per la pintura dels Simbolistes francesos. Parlem d’una història transgeneracional i que no només fou tema d’interés per artistes com Gustave Moreau o d’altres del segle XIX. És un tema bíblic. Un relat que parla de la transgressió de la llei de Moisés: Herodies, la mare de Salomé, havia tingut núpcies amb Herodes Filip; s’havia tornat a casar amb el germà d’aquest últim: Herodes Antipas. Això implicava una gran immoralitat contra les lleis dels jueus i, alhora havia generat un conflicte bèl·lic amb els nabateus.

Sant Joan Baptista —a la nostra versió apareix amb el nom de Iokanaan—, aquell que anuncià l’arribada del Mesies, també clamà contra la suposada immoralitat de lligams que havia produït la unió entre Herodes i Herodies. Per això Herodes decidí empresonar-lo. Fins aquí el context que anticipa el poema d’Oscar Wilde. Read the rest of this entry »

Fa unes quantes setmanes que el meu cervell fotogràfic ha ancorat damunt una fotografia trobada de forma atzarosa. Vaig trobar aquesta imatge de forma casual. Cercava informació sobre els descobriments mèdics de l’antiga Xina.

Read the rest of this entry »

Aquest post és senzillament per destacar un node, a mode d’aturada reflexiva. El propassat 18 de març aquest blog va assolir la maduresa d’un any vital. El temps m’ha passat volant. I m’han ocorregut moltes coses a nivell personal. La majoria de les angoixes i alegries no s’han registrat en aquest espai. No vull fer nosa amb els meus petits drames.

Estic content pel fet de veure com A l’ombra de l’atzavara ha estat un projecte possible que estic duent de forma individual. Sincerament; cada cop més valoro el fet de marxar al llit — jaure-hi, i pensar que no dec res a ningú. I que ningú no em deu res a mi.

A l’ombra de l’atzavara és un diari-contenidor de caboires i reflexions on intento fomentar el debat crític. Tot acceptant que ofereixo una visió totalment subjectiva. Read the rest of this entry »