Archive for the ‘-General (totalitat)’ Category

Després de diversos dies de caminar amunt i avall pels revolts de la vida, crec que podré fer una mica de descans. Ep! descansar que no vol dir vacances.

Fa més d’un any i mig que no faig vacances. I la veritat és que encara no he rebentat. Sorprenent. Tenim una concepció equivocada del treball, les vacances i la vida en general. No ens espantem, però! No pretenc revolucionar ments. Només he volgut constatar com al meu voltant he hagut de veure tothom torrat per fer vacances, per fer un petit període de vacances pagades. Sabeu que vol dir això: que l’empresa on hi fas feina et concedeix uns dies de descans. Per tal que puguis relaxar-te del teu stress (real o fictici). Uns dies sense dependre dels horaris laborals. I que a més a més a final de mes trobeu que us ingressen igualment la vostra necessitada nòmina. Jo no sé que és això des de fa temps. Read the rest of this entry »

Un dels menjars que més trobem en els poblets del Maestrat és la Coca de tomàquet. De coques hi ha moltes varietats arreu de la geografia catalana. Començant per la Coca de recapte fins a la Coca de trempó de les balears. Totes genials i boníssimes. Aquí us presento una recepta hereva de la tradició familiar de la meva mare. Jo l’he vist fer a ca nostra i també moltes vegades hem parlat, la meva mare i jo, de com millor-la i que s’ha de fer i que no es pot afegir. En tot cas: serveix per a qualsevol moment de l’estiu. Per endur-se-la a la platja o per veure les corregudes de Ciutadella de Menorca. També per la resta de l’any. Jo la porto sovint quan sóc convidat a una festa d’amics. Triomfa sempre. Us animo a que mantingueu viva aquesta genial recepta! Read the rest of this entry »

Acabo de despertar a poc a poc. Obro els ulls i la pols dels camí m’ha cobert. Mar o Desert. La pols m’ha envaït com una ona.

La força de la vida, m’ha obligat a lluitar per mi mateix. El meu món, que hi cap dins d’un didal, no s’ha aturat de mutar.

Una becada a l’ombra de l’atzavara que m’ha fet retrobar un món diferent, treballar de forma diferent. Deixar les coses «secundàries» per a terceres oportunitats. I fer tot allò que havia deixat oblidat. Read the rest of this entry »

—El Diccionari Catala Valencià Balear, el “Borja-Moll”, defineix:

LLETRAFERIT, -IDA adj.
Instruït, que ha llegit molt (mall., men.); cast. letrado, leído. Lletraferit no ‘u és gayre, Aguiló Poes. 149. Ja sabia que alguns lletraferits se riurian d’ella, Ignor. 80.
Fon.: ʎətɾəfəɾít (or., bal.).

—El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans, en canvi és més concret encara i ho defineix com:

lletraferit -ida
adj. [LC] Amant de conrear les lletres.

En tot cas, tant si s’ha llegit molt com si hom es dedica a conrear les lletres; és a dir: avui collirem un quilo de lletres M, he d’ensofrar les eles geminades perquè sinó pedran el punt… o he d’esporgar El Quixot, o aquest Proust encara no acaba d’arrelar….

No deixa de ser curiós entendre el mot com a entitat pròpia: lletraferit. Ferit per una lletra. Com les explicacions totalment breus que fan el DCVB i el DIEC. Igual de metafòriques.

Sovint sento parlar que algú és un lletraferit. Això em provoca un coïssor a tota la pell: penso com si aquell lletraferit en qüestió estigui pidolant hores de vida per acabar de llegir un full escrit. De lletraferits hi ha a tot arreu. No crec que la paraula necessiti gaire atenció. Només que potser l’hem de desmitificar i pensar que avui en dia, tothom llegeix. Deixa de ser, el lletraferit, un personatge malatís, que s’espera a les portes de les biblioteques per recollir les lletres que cauen dels llibres en préstec i empassar-se-les. Un lletraferit, vist com un vampir de les lletres. També seria una altra definició.

Us hi deixo la imatge neobrossiana per tal que pogueu anar pensant-hi.