Archive for the ‘arts’ Category

Una de les coses que més m’agraden de Mallorca són els siurells. Una mena de joguina per infants que els temps contemporanis varen reconvertir en el típic recordatori, totalment exportable. Abans de l’omnipresència dels derivats plàstics, el fang era la matèria prima en la creació de tota mena d’artilugis que facilitaven les tasques rurals. Des de menjadors i bevedors pels animals fins a pitxers o greixoneres i pots de cuina. Els siurells provenen d’aquesta tradició del fang. Són figuretes de fang amb un xiulell aferrat a la part posterior. Les podreu trobar a diversos llocs de l’illa: a l’aeroport, per les botigues del centre de Ciutat, a la Fundació Joan Miró, a Valldemossa, als ports turístics de l’illa… Representen la imatge latent del fet que Mallorca prové d’un substrat ancestral. Amb uns personatges propis que poblen el món illenc: el pagès i la pagesa, el cavaller, el dimoni… Read the rest of this entry »

Una amiga de fa molts d’anys m’ha suggerit l’oportunitat d’escriure un article on es puguin relacionar diverses obres de Joan Miró amb el que representa, com a enumeració de principis, la Declaració Universal dels Drets Humans. Enguany hi ha una cofluència de dates, que haurem de tenir en compte en aquest article: per una banda es commemorà, aquest Nadal, el 25è aniversari de la mort de Joan Miró i, per una altra banda, el 10 de desembre del 2008 tot el món està convocat a cel·lebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de la UNESCO.

Com veurem en el desenvolupament d’aquest article, Joan Miró tingué un paper d’artista col·laborador en relació a la UNESCO. En forma de murals, monedes, cartells…

Abans però, caldrà resituar el camí traçat per Joan Miró; en la seva pròpia lluita per les llibertats, individuals i col·lectives. Dibuixarem un camí que parteix des del conflicte armat sorgit durant la Guerra Civil a l’Estat espanyol (1936-1939) i que s’aniria perllorgant al llarg de la seva vida creativa. Parlarem força de la que fou la vessant compromesa de l’artista. Read the rest of this entry »

Som hereus directes de les experiències creades i narrades al llarg de tot el segle XX. També ho som de tota la resta de petjades en altres segles. Emperò, el cop més fort damunt les consciències col·lectives ha estat la revolució que va significar el segle passat.

Aquí presento dues fotografies. Una fou realitzada el 1932 per Herbert Bayer. L’altra és una recreació del model anterior. Aquesta última és un autorretrat meu de l’any 2004. Hi ha un distància sorprenent entre totes dues. La segona, evidentment, vol referenciar la primera. Com una mena d’homenatge a les aportacions de Herbert Bayer en el camp fotogràfic i del grafisme. La meva atracció per Herbert Bayer deriva del fet que ell va ésser professor de la Bauhaus. Aquesta escola va representar un gressol molt important per a les avantguardes derivades de la Segona Guerra Mundial; al mateix temps, però, també representava la idea més plena de la Modernitat. Amb tots els seus contrasentits. Read the rest of this entry »

Crec que tot prové dels miratges de l’infantesa. El Líban i, més en concret, la seva capital Beirut sempre han estat presents a la meva vida. Reconec que tinc dades poc extenses sobre el món particular de Beirut i el Líban. Tinc ben clar que jo, com molts infants de l’època —jo era un infant en els anys 80—, tenim un vague record de la guerra civil del Líban: de les incursions d’Israel, dels tancs i els carrers, dels guerrillers creuant les cantonades… Per si voleu fer un petit tast informatiu de Beirut us deixo aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana.

Les imatges que difonia la sempre omnipresent TVEspanyola, varen marcar el meu àlbum fotogràfic. Fins a tal punt que, des de gairebé sempre, he sabut identificar quan una imatge feia referència a Beirut o no. No tinc tampoc gaire traça i fons en matèria de fotografia documental; tot i així, molts cops he identificat els carrers de Beirut en fer només un sol cop d’ull a una imatge. Read the rest of this entry »