Archive for the ‘antropologia’ Category

És possible reescriure la Història de l’Art?

La meva amiga Marta ha marxat uns mesos al Japó, per treballar-hi en un projecte artístic. L’últim capvespre que ens vàrem veure ens dedicàrem a remembrar vells acudits. Una situació que es repeteix entre molts vells amics quan un d’ells ha de fer mutis, momentani, de l’escenari.

Estavem fent una xocolata a ca seva —les xocolatades amb la Marta han esdevingut autèntiques cerimònies!—; fou d’aquesta manera com va aparèixer en escena «La Xina», una noia peruana amb trets asiàtics. Ací hi ha un petit problema: clar, la Marta em conéix de fa molts d’anys, en canvi amb «La Xina» era el primer contacte. Amb la Marta i les seves amistats és molt fàcil incorpar-se en converses més o menys embolicades. Una de les gestions que sempre m’arregla molt bé la Marta, com a amfitriona frontissa entre jo i les seves amistats, és aportar la meva carta de presentació. Cada cop és una presentació nova, amb un substrat continu que les uneix,  amb detalls diferents, però. Entre rialles i presentacions la Marta li va amollar a «La Xina» una de les meves desgràcies més divertides: Read the rest of this entry »

Siurells. Les arrels de la terra mallorquina

Una de les coses que més m’agraden de Mallorca són els siurells. Una mena de joguina per infants que els temps contemporanis varen reconvertir en el típic recordatori, totalment exportable. Abans de l’omnipresència dels derivats plàstics, el fang era la matèria prima en la creació de tota mena d’artilugis que facilitaven les tasques rurals. Des de menjadors i bevedors pels animals fins a pitxers o greixoneres i pots de cuina. Els siurells provenen d’aquesta tradició del fang. Són figuretes de fang amb un xiulell aferrat a la part posterior. Les podreu trobar a diversos llocs de l’illa: a l’aeroport, per les botigues del centre de Ciutat, a la Fundació Joan Miró, a Valldemossa, als ports turístics de l’illa… Representen la imatge latent del fet que Mallorca prové d’un substrat ancestral. Amb uns personatges propis que poblen el món illenc: el pagès i la pagesa, el cavaller, el dimoni… Read the rest of this entry »

Per què és important la Plaça del Rei de Barcelona?

dsc08930

El dia nou de gener una associació de veïns del barri del Turó de la Peira em van oferir la possiblitat de fer una petita exposició sobre la importància de la Plaça de Rei de Barcelona. L’associació de «El Casalet» han realitzat un pessebre genial, on l’escenari que han emprat de leit motiv és la Plaça del Rei. Volien però, que algú els pogués explicar tot allò que havien construït. Vaig acceptar-ne encantat. Fou d’aquesta manera com vaig desenvolupar un discurs articulat previst per una hora d’exposició oral.

Pessebre "el Casalet" del Turó de la Peria (detall).

Vaig acompanyar aquesta petita conferència amb una projecció en pantalla i també vaig repartir el text que forma part d’aquest article. Tot seguit us ofereixo el text d’aquella exposició oral i també la presentació en pantalla.

Presentació de pantalla en powerpoint.

Text i imatges de suport per acompanyar l’espectador en la comprensió oral.

Read the rest of this entry »

«Escrit al front» de Primo Levi. Un conte visionari

Una de les característiques més importants que trobo amb els contes de Primo Levi és la seva capacitat per impactar el lector. Per deixar-lo anar damunt la corda fluixa.

Un dels relats que s’emmarquen dins d’aquest grup és el titolat Escrit al front. Una narració breu que podreu trobar dins la compliació que l’Edicions 62 va publicar el 2007 amb el número 174, dins de la famosa col·lecció MOLU (Les Millors Obres de la Literatura Universal). Aquest volum s’ha distribuït massivament al llarg del 2008 i és assessible a qualsevol llibreria.

Aquest article torna a donar fe sobre el món i els costum dels tatuatges. En aquest blog ja s’ha plantejat el fenòmen contemporani el tatuatge i s’havia relacionat amb les atzavares tatuades. En el cas present, realitzarem una relació triangular: per una banda volem relacionar el conte de Primo Levi Escrit al front, amb la seva pròpia experiència vital —on trobarem a Levi com a testimoni dels camps de concentració nazi; seguint amb aquestes traces ho relacionarem amb les pràctiques comercials que Levi proposa amb el seu conte; i finalment cercarem la porta que estableix la relació entre el conte de Primo Levi amb les pràctiques comercials actuals i el fet cultural que representa el tatuatge. Read the rest of this entry »