Un any A l’ombra de l’Atzavara

març 21st, 2009 |

Aquest post és senzillament per destacar un node, a mode d’aturada reflexiva. El propassat 18 de març aquest blog va assolir la maduresa d’un any vital. El temps m’ha passat volant. I m’han ocorregut moltes coses a nivell personal. La majoria de les angoixes i alegries no s’han registrat en aquest espai. No vull fer nosa amb els meus petits drames.

Estic content pel fet de veure com A l’ombra de l’atzavara ha estat un projecte possible que estic duent de forma individual. Sincerament; cada cop més valoro el fet de marxar al llit — jaure-hi, i pensar que no dec res a ningú. I que ningú no em deu res a mi.

A l’ombra de l’atzavara és un diari-contenidor de caboires i reflexions on intento fomentar el debat crític. Tot acceptant que ofereixo una visió totalment subjectiva.

La meva satisfacció rau també en el fet que A l’ombra de l’atzavara és un projecte que financio amb els meus propis calers. Com? L’explicació és molt senzilla: no vull dependre de grans servidors públics com ara blogspot o wordpress o d’altres emmagatzemadors de bitàcores… Amb una petita part dels diners de la meva nòmina tinc contractat un pack de hosting que gestiono a través de globat.com, empresa ubicada als Estats Units. Això em dóna independència de publicar allò que em roti: donar suport a Chávez, a l’independentisme català o criticar a dojo aquells amb qui no comparteixo els mateixos punts de vista.

Ara farà un any vaig publicar un article força optimista titulat Rose the riveter // Ho podem fer!. Era una alenada optimista abans de la tempesta: Unipost em va despatxar, Mercadona em va putejar i l’oficina de l’OTG del carrer Farnés —la mateixa on Terra Lliure va fer esclatar-hi un artefacte, me les feia ballar-la magra amb un problema on jo només era la víctima. Per sort, tot es va solucionar. Vaig apendre moltes coses en poc temps. Va ésser una experiència que —vist amb perspectiva—, em va agradar viure. Vaig tornar al sistema laboral. El mateix estiu del 2008 esclatava la crisi d’àmbit mundial. Les cues a l’OTG van començar a créixer. El sistema no estava preparat, —encara no n’està—, per aquest tsunami econòmic. El crit de Rose the riveter és molt més contudent que els Yes, We can d’Obama.

Rose the riveter treballava durant la II Guerra Mundial dins la indústria de guerra nord-americana per véncer el feixisme. La dona com a peça clau dins la indústria bèl·lica. Sempre explico la perversió de la icona: els partits d’esquerra han adoptat Rose the riveter com una forma d’arengar la població civil.

L’escenari actual on ens trobem es fruit de moltes renúncies que ara ens esclaten a la cara.

En un altre ordre de coses i, tot tornant al fil d’aquest blog. A l’ombra de l’atzavara treballa amb un CMS de wordpress. M’encanta treballar-hi amb wordpress. He anat actualitzant el CMS a les diverses versions. Em sembla recordar que vaig començar amb el wordpress 2.4 i ara ja estic amb el 2.7. Coltrane. Sempre en la versió catalana. Tant amb la banda de frontend com per a la banda de gestió.

Nous projectes:

Enguany tinc diveses idees que em ballen al cap i que m’agradaria formalitzar per a una nova etapa d’aquest blog. La primera serà crear-me una plantilla de wordpress pròpia. L’actual és el connections reloaded modificada. M’agrada, emperò es poden aconseguir noves fites. Aquest any també he evolucionat molt amb pluguins que han permés un blog més dinàmic: núvol d’etiquetes que funciona de forma correcta; un sistema de traducció en temps real força satisfactori…

Ara m’agradarà trobar més funcionalitats enfocades cap a la web 3.0. Continguts semàntics, etiquetatge raonat, SEO… Dir que, actualment, A l’ombra de l’atzavara conté codi que permet interactuar amb Google Analytics; on hi ha un compte obert per tal de conèixer millor les entrades dels usuaris i que permet observar les cerques que es realitzen: paraules claus, motors de cerca, temps de visualització de la pàgina, pàgines d’entrada al blog i pàgines de sortida…

Per una altra banda vull continuar treballant amb aspectes que m’autoformulo com ara: com ha de citar la web els recursos gràfics manllevats d’altres url’s? Com formalitzar un repositori, amb sentit i coherència, dins d’un blog amb wordpress?

La temàtica tractada dins del blog s’ha anat categoritzant amb un cert sentit classificatori. Per tal de permetre l’accés raonat a la informació tant pels robots i motors de cerca com també, pels usuaris. Això es realitza a través de l’ús de categories i etiquetes. Tot i que he d’admetre que també he d’enriquir els camps de comentaris, descripcions i extracte —entre d’altres—, que m’ofereix el CMS de wordpress.

Prometo també dedicar un espai a la lectura del llibre que inspira el títol d’aquest blog: L’ombra de l’Atzavara d’en Pere Calders. Sóc conscient que molta gent s’apropa al blog per trobar-hi informació d’aquesta novel·la però no hi troba allò que desitja. Aviat quedarà solucionat. És una relectura que tinc pendent pel 2009.

Fins aquí aquesta reflexió. Gràcies a les visites que us fidelitzeu a poc a poc. Gràcies, i benvinguts sigueu, als nous usuaris. Crec, que encara ens queda molta tela que per tallar!