Archive for març, 2009

Quan el pròxim 23 de marça la Universitat de Barcelona torni a obrir les portes haurà perdut autonomia. I perdre autonomia vol dir, —des d’aquesta perspectiva—, perdre poder i credibilitat. L’equip rectoral de l’Excel·lentíssim i Magnífic Senyor Dídac Ramírez i Sarrió han jugat molt malament les seves cartes.

Explico breument el context previ: el procés de Bolonya que s’intenta aplicar dins del marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els estudiants fa anys que lluiten per frenar l’aplicació d’aquestes directrius. Penso ara en els estudiants com a clients d’un servei ofertat. Ells tenen  el dret d’opinar i ajudar a rectificar els errors d’un pla. Si bé sobre el paper sembla ideal, en la seva aplicació a la realitat falla per diversos punts. Read the rest of this entry »

Aquest post és senzillament per destacar un node, a mode d’aturada reflexiva. El propassat 18 de març aquest blog va assolir la maduresa d’un any vital. El temps m’ha passat volant. I m’han ocorregut moltes coses a nivell personal. La majoria de les angoixes i alegries no s’han registrat en aquest espai. No vull fer nosa amb els meus petits drames.

Estic content pel fet de veure com A l’ombra de l’atzavara ha estat un projecte possible que estic duent de forma individual. Sincerament; cada cop més valoro el fet de marxar al llit — jaure-hi, i pensar que no dec res a ningú. I que ningú no em deu res a mi.

A l’ombra de l’atzavara és un diari-contenidor de caboires i reflexions on intento fomentar el debat crític. Tot acceptant que ofereixo una visió totalment subjectiva. Read the rest of this entry »

El video s’hauria de mostrar en aquesta zona

He trobat, a través de Vimeo, un video que vol mostrar els quaranta anys recorreguts per l’independentisme català actual. Estic d’acord amb l’anàlisi que es fa dels grups que es citen. Per una altra banda el document fa un intencionat oblit d’altres formacions polítiques que tenen inspiració independentista —llegiu ERC.

De totes totes, trobo que serveix de bon punt de partida per tal de concretar en pocs minuts l’esquelet central de l’independentisme extraparlamentari actual. Read the rest of this entry »

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de sentir de volada, una entrevista que li feien a en Leopoldo Abadía, un dels gurús de la crisi a ca nostra. En aquesta entrevista Abadía donava consell a dues persones que encara es trobaven a l’atur, després d’haver-se apuntat al sistema i haver assistit a les anomenades Aules de Recerca Intensiva de Feina que el Servei d’Ocupació de Catalunya ha posat en marxa. Els dos consells principals d’Abadía eren aquests:

—La seva jornada laboral actual consisteix en cercar feina.

—Tenir amics.

No és necessita més. Totalment cert i realista. Amb això Abadía destacava les traces més comunes que hi ha per trobar feina: de forma constant, —sense defallir i, amb un cop de mà dels coneguts i amistats. Read the rest of this entry »