Una de les coses que més m’agraden de Mallorca són els siurells. Una mena de joguina per infants que els temps contemporanis varen reconvertir en el típic recordatori, totalment exportable. Abans de l’omnipresència dels derivats plàstics, el fang era la matèria prima en la creació de tota mena d’artilugis que facilitaven les tasques rurals. Des de menjadors i bevedors pels animals fins a pitxers o greixoneres i pots de cuina. Els siurells provenen d’aquesta tradició del fang. Són figuretes de fang amb un xiulell aferrat a la part posterior. Les podreu trobar a diversos llocs de l’illa: a l’aeroport, per les botigues del centre de Ciutat, a la Fundació Joan Miró, a Valldemossa, als ports turístics de l’illa… Representen la imatge latent del fet que Mallorca prové d’un substrat ancestral. Amb uns personatges propis que poblen el món illenc: el pagès i la pagesa, el cavaller, el dimoni…

Molts s’interroguen sobre la seva antiga utilitat. ¿Era realment una joguina, un recordatori que les padrines regalaven als seus néts quan feien la primera comunió? Per ventura, hi ha un sentit més remot? Per una banda es mou entre allò lúdic —una joguina per infants—, i allò màgic —molts hi veuen una relació d’exvot. També com un instrument més dins de la vida del camp mallorquí. He llegit un text de’n Carlos Garrido que parla dels siurells en el seu llibre Mallorca Mágica (Palma de Mallorca: José J. de Olañeta, Editor, col. Terra incognita, 9, 2006). L’autor troba un sentit directe entre la funció del siurell i la influència dels vents damunt la terra mallorquina. Garrido apunta que aquestes figures es feien servir per a les feines de batre el blat, a l’era. Llavors es demanava la intervenció del vent tot fent cantar els siurells. Per a l’autor també hi ha una doble simbologia amb la forma com la gent del camp es relacionava amb els vents. Per una banda hi ha aquest vent benefactor, que és l’encarregat d’ajudar al pagès a batre el cereal i, per una altra banda, hi ha el vent malfactor que és el que torna folla la gent, qui canvia el caràcter dels pobladors de l’illa. El vent que esbuca els arbres, que atia el foc indòmit. Per això també Garrido relaciona les figures típiques del siurells: un pagès, una pagesa, un cavaller o un rei, un dimoni… amb figures de la tradició grecollatina: un home, una dona que farà la funció d’Afrodita, un dimoni que es transforma, per contacte amb Afrodita, en Dionisos… De fet, aquesta relació per contacte,  no importa, perquè Dionisos també està relacionat amb la recol·lecció dels cereals i el raïm. Garrido, —com tothom—, es perd en el moment de citar l’origen d’aquestes figuretes de fang. Per ell tan poden ser exvots provinents de la cultura ibèrica, com provenir d’un origen cretenc o àdhuc fenici. En tot cas, l’autor reconeix que les primeres noticies dels siurells es donen durant la dominació islàmica de l’illa (Garrido, 2006: 103). Sigui com sigui, tant si és d’origen ocult o per una altra banda, plenament popular; ens trobem davant un objecte que la gent sempre l’ha reconegut com una cosa seva, pròxima al seu món diari. Com element de decoració, per regalar, per jugar, per fer màgia… Els siurells sempre m’han atret. D’aquesta manera vaig creure que la millor forma era no quedar-me només en la possibilitat d’anar a Mallorca i comprar-ne a la Fundació Joan Miró o pels carrerons devora Cort. Volia saber i tenir-ne coneixement del seu procés. Fou d’aquesta manera que vaig decidir partir cap a un dels centres de producció de siurells més emblemàtics: Sa Cabaneta. Dins del terme municipal de Marratxí es troba el llogaret que nom Sa Cabaneta. Tenia constància que allà se feien siurells. També tenia notícia d’un artesà i divulgador del món del fang: n’Andreu Isern. He de dir que en aquesta estada, que marca de l’any 2004 no vaig poder contactar presencialment amb ell. No ha estat fins fa ben poc que l’he tornat a cercar i aquest cop he pogut tenir amb ell una amigable conversa per telèfon. Isern és un gran divulgador de l’artesania del fang a Mallorca i coneix molt bé el món del siurell, identifica variacions en els models que l’ajuden a localitzar i situar les peces amb zones geògràfiques de l’illa o amb persones concretes. Tenir coneixement d’Andreu Isern és cabdal per tal d’entendre la situació actual de la producció de siurells a Mallorca. A Sa Cabaneta, com he dit, no vaig trobar-me amb Isern, emperò vaig fer una altra troballa molt valuosa. Era coneixedor que a Sa Cabaneta es feien molts siurells. Fou així com vaig anar a parar amb la casa de Ca Madò Bet des Siurells. Allà vaig trobar-me amb na Coloma una noia molt eixerida que junt amb el seu home i la seva mare Francisca encara continuaven amb la tradició de fer siurells a Ca Madò Bet. Dir això i també que, com va apuntar-me recentment Isern per telèfon, els de Ca Madò Bet es troben emparentats directament amb la família d’Isern, amb els de Can Bernadí i Can Bernadí Nou. Na Coloma em va deixar fer fotografies a lloure. Tantes com vaig voler! Això em permeté compilar un interessant material gràfic sobre els diversos punts de creació d’un siurell. Devora el pati que hi ha a Ca Madò Bet hi tenen el forn per tal de coure els siurells. Sensacional! Hi havia autèntics exèrcits de siurells. Sóc conscient que no puc establir una relació directa amb els famosos Guerrers de Xi’an. El que sí puc al·ludir és a la capacitat de tots dos d’invocar les forces tel·lúriques. Els Guerrers de Xi’an també són peces fetes en fang, aquestes d’un 1,80 metres. Els siurells són més petits i populars. En canvi els Guerrers han restat soterrats des de la seva creació fins el segle XX. En tots dos casos cal dir que es van produir amb intencionalitats referencials i simbòliques. Tots dos tipus de models: guerrers i siurells, remeten a la necessitar d’invocar quelcom; els siurells invoquen pagesos, dimonis, els vents, les feines del camp… els guerrers per la seva banda s’imposen amb superioritat numèrica per tal de protegir l’emperador durant el seu recorregut més enllà de la vida. La tradició de Ca Madò Bet des Siurells és molt coneguda —i reconeguda—, pels amants dels siurells. Malgrat que na Coloma me deixàs fer fotos fins que em cansàs, no vaig quedar sadoll. Na Coloma me va dir que aquell dia que jo els hi havia fet la visita no farien siurells; me va convidar a veure sa mare fent siurells, la podria entrevistar mentre veia amb els meus propis ulls com anaven naixent els siurells. Sensacional! Així va esser com dos dies més tard vaig tornar a treure el cap per Ca Madò Bet. Allà es trobava madò Francisca. Filla de Madò Bet. Una dona desperta però obstinada a la seva feina de fer siurells. De produir el seu món infinit. Vaig poder fer fotografies de l’escenari on hi treballava aquella horabaixa: una petita cambra que tot just donava a l’entrada, a la planta baixa. Amb una finestra per on entrava la llum que es difonia per la sala. Na Francisca treballava amb aquesta llum natural.

The player will show in this paragraph

La conversa anava desgranant diversos temes i aspectes relacionables amb el món dels siurells. Tot tractant diversos temes com ara el fet que a na Francisca això de fer siurells li prové de tradició familiar. A més a més el seu home tenia una olleria a Pòrtol. Na Francisca està també emparentada, amb altres artesans del fang, com ara el mateix Andreu Isern. També, cal tenir en compte que a Ca Madò Bet, com la majoria dels artesans que es dediquen al siurell el factor econòmic és molt important. No podem deixar de pensar en el fet que, actualment, estem parlant d’una peça exportable fora de l’illa. Representa el caràcter ancestral de l’illa des d’una perspectiva lúdica. Amb això volem dir que és una peça-souvenir que hom empra per regalar a d’altres com a record de la seva estada a l’illa.

The player will show in this paragraph

Tot veient a na Francisca fent siurells li vaig demanar sobre les implicacions de gènere que es podrien establir en relació als processos de creació de siurells. Francisca troba que és una feina més de dones que d’homes. Que la producció de les gerreries es trobava més en mans dels homes, i amb una major concentració a Pòrtol.

The player will show in this paragraph

Per finalitzar la meva batalla de preguntes varem tornar a parlar sobre els siurells com a peça clau que es troba en els focus turístics de l’illa. Donat que la seva distribució i la seva venda és una de les peces claus per la pervivència actual dels siurells com a objecte.

The player will show in this paragraph

Na Francisca ja tenia gairebé el seu siurell construït, tot un heroi de fang damunt el seu cavall. La figura havia estat producte d’aquesta llarga tradició illenca de fer figuretes de fang. Em va sorpendre amb la facilitat de na Francisca per a fer el siurell. Emprava un pensament totalment estructurat amb poc espai per la improvisació. Amb els dits i els palmells de la mà confegia la figura que després acabaria desaria en una caixa de plàstic, d’aquestes que serveixen per a ficar fruita.

A partir d’aquí, el siurell faria el seu viatge iniciàtic. Ja estava creat, ara només quedava fer-lo perdurable (cocció) i bonic (encalcinar i pintar les figures).

Els siurells es couen al forn per tal que el fang quedi consolidat. Es converteix en objecte amb caràcter perdurable. Un altre pas interessant serà l’emblanquinat, que abans se feia amb calç i ara més o meny també o sinó amb qualsevol pintura plàstica amb base aquosa. Un cop les figures resten emblanquinades s’hauran de fer les ratlles. Aquestes solen esser verdes i vermelles.

No he trobat encara qui em pugui orientar respecte el significat d’aquests colors. Sé que són un colors molt recurrents dins la cultura popular d’arreu. Una d’aquestes coïncidències rellevants es troba amb les botargues que surten al carrer per celebrar les santantonades dels pobles que es troben a la comarca d’Els Ports. Aquestes botargues no deixen d’ésser dimoniets encarregats de turmentar la població. Duen una indumentària blanca pintada fonamentalment amb colors negres, verds i vermells.

Segurament hi ha qualque relació entre el món simbòlic dels siurells i les festes de Sant Antoni. A Mallorca, com a molts indrets dels Països Catalans, les festes de Sant Antoni són una mostra de les lluites entre allò sacre i profà; entre la veritat i la mentida; entre la pau i la guerra; entre les forces tel·lúriques i el logos. Quan veig un siurell —més encara si és un siurell que representa un dimoni, no puc deixar de pensar en les festes i foguerons de Sant Antoni. De fet hem de pensar que els mateixos siurells, si volen esdevenir perdurables han d’esser batejats pel foc del forn. Us recomano la lectura del text de Francesc Massip titolat Botarga: de disfressa a personatge. Massip cerca una aproximació de les botargues valencianes amb la tradició del món italià. En tot cas també aquest autor és sensible a la comparació de les botargues amb els siurells mallorquins.

Sigui com sigui, trobem que aquestes figures de fang produïdes a l’illa no deixen d’esdevenir una connexió important amb les arrels de la terra mallorquina. Són els éssers humans els que donen forma a la terra per tal de crear els personatges que encarnen els siurells. Cada siurell és diferent entre la resta. Representen uns personatges benefactors com el rei i el cavaller, neutres i propers com el pagès i la pagesa o, per altra banda negatius com són els dimonis. En tot cas els siurells tenen la gran capacitat de contenir en les seves reduïdes dimensions una gran quantitat d’activadors simbòlics. Haurem d’estar alerta si en tenim siurells a ca nostra, perquè són una de les essències del món mallorquí.