Avui, el nou president els Estats Units d’Amèrica, Barack Hussein Obama Jr., ha pres possessió del seu càrrec.

Escric aquest article perquè no deixo de veure com a tot el món, s’han creat unes altes espectatives davant el que pot representar el mandat d’aquest nou líder nord-americà. Hi ha diversos punts claus que m’agradaria comentar i que crec que són rellevants alhora de fer-nos una idea de l’estat actual de la situació:

1). Per una banda hi ha una forta necessitat de canvi al voltant de l’anomenada «Crisi Econòmica», que té un abast globalitzador.

2). L’anterior líder americà, George W. Bush, ha creat un estat de descontent generalitzat. Això ha fet necessària una nova forma de pensar les estratègies polítiques.

3). Barack Obama és el primer president negre dels Estats Units d’Amèrica.

4). Obama és vist com el nou recolector de les necessitats dels homes. Ha estat punt nodal de generació i emmagatzemador de noves espectatives.

Diuen, que una de les principals causes de la projecció d’Obama cap el Capitol ha estat la trista situació econòmica. Una crisi que afecta tothom però que té el seu germen als Estats Units. Allà  va començar el terratrèmol que ha tingut abast internacional. Hipoteques contaminades i molts poca-vergonyes a lloure. Ara moltes persones veuen en Obama l’oportunitat de trobar el camí correcte. De salvar la seva migrada economia. Tinc consciència que quedar-se a l’atur, per una mala gestió dels encarregats i manca d’objectius clars de la direcció d’una empresa, és una mala passada. Emperò, també hi ha dins d’aquest grup de persones aquells que veuen Obama com el salvador de la seva nova situació econòmica; aquells que s’ho han gastat tot sense capacitats d’emmagatzemar una mica de capital per si la situació es girava en contra. Són aquells que ha viscut per damunt de les seves possibilitats i ara la bomba els esclata a les mans. Tots aquestos esperen que un senyor anomenat Barack Obama els solucioni els problemes amb una nova vareta màgica…

La societat civil, ha quedat molt desconenta de la política duta a terme per l’anterior president: George W. Bush. Sigui com sigui, això també ha impulsat Obama cap a la Casa Blanca. Evidentment, la gent sap el pou on no volen tornar a caure. Caldrà però, tenir una mica de paciència i cautela amb el fenomen Obama. Molt bé, ha estat la gran esperança de la població mundial. Tot i així m’agradaria exposar la meva opinió al respecte. He estat molt esceptic al voltant del procés electiu d’Obama. Ha estat una campanya electoral molt contundent, que ha sabut apartar-se dels errors d’altres campanyes on els Demòcrates han sabut trobar en Obama un nou líder que trenca esquemes.

En els països que ens trobem fora dels Estats Units hi ha la falsa idea d’equiparar el Partit Demòcrata amb els partits d’esquerres; alhora que es relaciona el Partit Republicà amb les tendències de dretes. Als Estats Units actualment hi ha un fort bipartidisme que deixa al marge altres partits que sí són d’esquerres com ara el Partit Comunista dels EEUU.  Com sempre aquesta idea és producte de reduccions simplistes que cerquen formes ràpides de transmetre missatges massius. En canvi, aquests missatges enterboleixen la realitat social i ecomòmica dels Estats Units i la percepció que ens fem, des de fora estant. No ens hauran de sorpendre les polítiques que es donin sota el mandat d’Obama. De fet Obama estaria més a prop d’un Artur Mas o Mariano Rajoy que no pas d’un Zapatero o un Montilla… Obama no és d’esquerres. De fet el mateix partit Demòcrata recull moltes veus polifòniques que sempre s’acaben confrontant. Heus ací el seu drama. A veure com els va el camí a Hilari Clinton i Obama en el moment de decidir qüestions curioses com ara, les polítiques socials, l’abolició de la pena de mort o el tancament de Guantànamo (…això és una presó molt dolenta que hi ha en territori de Cuba —un altre lloc que els nord-americans pensen que hi viu el dimoni en persona). Com veieu fer política als Estats Units d’Amèrica no és fàcil. Menys encara si t’han presentat com el salvador, no només del teu Estat sinó de la resta del món. Els mateixos palestins i israelians han arribat a una mena de pax romana, per tal d’esperar l’entrada triomfant d’Obama al Capitol.

Obama és el primer líder negre que pren possessió del màxim poder polític dels Estats Units d’Amèrica. Això és una fita històrica, s’ha de reconèixer aquesta proesa. Obama ha enllaçat el seu programàtic «Yes, we can» amb el vindicador «I have a dream» de Martin Luter King. Amb Obama les minories ètniques han vist com es tanca un cicle que parteix de molts anys de lluites pels seus drets. Emperò, caldrà veure quines són les polítiques que establirà el govern de Barack Obama en relació a drets dels immigrants, polítiques migratories… No crec que faci falta explicar que els Estats Units, al igual que Israel també té el seu propi mur de la vergonya. Un mur que representa la por cap a l’alteritat situat a la zona de Tijuana. En tot cas, el color de la pell del senyor Obama, d’origen afroamericà, no ens ha de deixar enlluernar donat que —com he explicat abans—, Obama no és un revolucionari, és només una peça més dins el sistema. Una persona que està d’acord amb l’ordre establert i que farà diverses modificacions per millorar-lo, no el canviarà, però.

Amb tot això, Obama apareix com un nou mesies.  Com la salvació de molts en un món on la situació no es pot arreglar amb fórmules màgiques. La humanitat ingènua creu que ara —en un no-res—, tot s’arreglarà. Això no és així, hi ha a tot arreu una forta xarxa de pactes establerts i complicitats que donarà poc marge als canvis forts. El món continuarà donant voltes sobre el seu pol central. Els Estats Units continuaran fent i desfent sota uns incerts interessos que, com s’ha vist amb l’actual crisi, no beneficia ni al mateix poble nord-americà; sinó a les grans corporacions. Als Estats Units d’Amèrica hi ha un fort bipartidisme, però qui s’emporta el gat a l’aigua són els lobbys de pressió.

Obama he estat encerclat per dos lemes molt contundents: «Yes, we can» i «Hope». Això el situa en un plànol entre els homes i els déus. Els ingenus han vist en el nou president dels Estats Units el nou Moisés que els portarà cap un nou paradís. Dir que als Estats Units el component religiós el molt present en determinades comunitats, com ho és també dins l’entorn llatinoamericà. Alerta amb aquest «Hope»! Una esperança que es pot veure aigualida per les falses espectatives que han creat durant fa molt i molt mesos. Obama no és cap déu suprem i els problemes es resolen amb l’avaluació constant dels errors comesos i cercant noves vies per resoldre’ls. I no, com es fa ara abaixant tipus d’interés —solucions antigues, per tal de solucionar el nou estat de crisi econòmica mundial.

Quedem a l’espera doncs, de veure com evoluciona el nou panorama polític i social.

Referències fotogràfiques:

—Primera imatge: http://www.artofobama.com/2008/07/22/obama-addressing-south-clinton-street/

—Segona imatge: http://horaciogaray.blogspot.com/2008_03_01_archive.html

Una resposta per “Obama i la humanitat ingènua”