La nova fita del català Lluís Colet és motiu per realitzar una sincera felicitació. Aquest veí de Perpinyà ha decidit glorificar la llengua catalana tot realitzant un discurs de 124 hores! Mare meva! Tota una proesa.

Colet, no és nou dins del món dels rècords Guinness. L’any 2004 Colet guanyà el Guinness amb un discurs de 48 hores. El realitzà a l’estació de trens de Perpinyà, i el tema tractat era Salvador Dalí. Per què l’estació de trens de Perpinyà? Per què Dalí? Preguntes de fàcil i ràpida resposta: Salvador Dalí considerava que l’estació de trens de Perpinyà era el centre el món.

Cada 27 d’agost, Colet es situa davant l’estació de trens de Perpinyà i amb vestits llampants i cridaners comença el seu personal homenatge a Salvador Dalí.

De fet un altre rècord de Lluís Colet va consistir en dur la corbata més llarga del món. Amb els color del F.C. Barcelona i signada pels jugadors.

Ara, la nova proesa ha estat de nou a l’estació de trens de Perpinyà. Un Lluís Colet de 62, que treballa de guia turístic del famós Castellet de Perpinyà, ha tornat a oferir glòries catalanes. Ha volgut recuperar la fita del discurs més llarg del món, perduda després que un professor indi, Jayasimha Raviral, guanyés amb un discurs de 120 hores.

El rècord ha estat superat amb 124 hores! Felicitats Lluís! A la sala del restaurant de l’estació de trens de Perpinyà, Lluís Colet ha assolit una fita sorprenent: des del 12 de gener fins el migdia del divendres 16 de gener. Per si de cas, Colet s’ha fet acompanyar d’un metge que controlava l’estat del plusmarquista. El mateix facultatiu va quedar sorprés de la resistència de l’heroi de Perpinyà.

De forma evident, Colet coneix l’obra de Dalí. El pintor de l’Empordà era un autèntic actor de la seva vida, de la seva existència. Colet recull aquesta tradició i el que ens ha ofert ha estat un acte plemanent performatiu. Si per exemple es famós el film Sleep (1963)  d’Andy Warhol d’una durada de 321 minuts on trobem un metratge de plànol únic amb un únic protagonista dormint, ara Lluís Colet ha demostrat que es pot no-dormir i parlar durant dies.

En Colet, trobem l’astúcia del geni català: la combinació de seny i rauxa. Per a molts un foll que s’ha dedicat a perdre el temps de la seva existència en oferir el discurs més llarg que mai s’ha fet en llengua catalana; per uns altres un heroi que ofereix a la llengua catalana entrar-hi en el món dels rècords Guinness amb el discurs més llarg que mai s’ha fet.

La veritat, no sóc gran seguidor dels rècords d’aquesta mena, emperò he pensat que si en Josep Pla encara estigués entre nosaltres, de ben segur que pensaria en Lluís Colet. Segurament no l’inclouria dins el seus «homenots», de totes formes sí que estic segur que ens escriuria quatre ratlles per inclore’l dins dels seus Retrats de passaport.

Colet, viu a la perifèria dels territoris catalans. Des d’aquí ha tingut la valentia de reclamar la catalanitat i la vigència del català. Els discursos de la perifèria són els portadors d’aire renovador. Sovint els pobladors de ciutats capitalines vivim sota el brogit diari d’un sense sentit que ens estaborneix. Colet és el revulsiu que necessitem!

Comments are closed.