Per què és important la Plaça del Rei de Barcelona?
gener 10th, 2009 | 
Author: 
El dia nou de gener una associació de veïns del barri del Turó de la Peira em van oferir la possiblitat de fer una petita exposició sobre la importància de la Plaça de Rei de Barcelona. L’associació de «El Casalet» han realitzat un pessebre genial, on l’escenari que han emprat de leit motiv és la Plaça del Rei. Volien però, que algú els pogués explicar tot allò que havien construït. Vaig acceptar-ne encantat. Fou d’aquesta manera com vaig desenvolupar un discurs articulat previst per una hora d’exposició oral.
Vaig acompanyar aquesta petita conferència amb una projecció en pantalla i també vaig repartir el text que forma part d’aquest article. Tot seguit us ofereixo el text d’aquella exposició oral i també la presentació en pantalla.
Presentació de pantalla en powerpoint.
Text i imatges de suport per acompanyar l’espectador en la comprensió oral.
La Plaça del Rei de Barcelona és un dels conjunts arquitectònics més importants del país. En aquest espai han deixat petjada els diversos comptes i reis catalans. També ha estat escenari d’actes diversos, alguns molt importants per interpretar els fets històrics: com ho va ser quan els Reis Catòlics varen rebre en Cristòfol Colom a la tornada dels seus viatges de descoberta. L’actual plaça està configurada pels edificis següents: Saló del Tinell, Capella de Santa Àgata, Torre-mirador del rei Martí, Palau del Lloctinent i la Casa Padellàs que tancaria la plaça.
La Plaça del Rei de Barcelona s’aixeca sobre restes romanes. De fet, l’espai arquitectònic es trobaria dins de les antigues muralles romanes.
No serà però, fins a l’arribada de Ramon Borrell (segle X) quan es comença a construir un «Pallatii Custos» (Palau dels Guardes), damunt les restes del cementiri visigòtic. Més tard trobem els Comtes Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III: governen de forma simultània. Habiten el Palau en alternança. De la seva època és l’actual entrada al Saló del Tinell (estil romànic).
Amb les figures del Jaume I i el seu fill Pere II la Plaça del Rei comença a es configurar com l’espai on s’ubicava el Palau Reial Major, en contraposició al Palau Reial Menor, avui desaparegut i que es trobava a la zona del carrer Palau. Jaume I amplia el Palau amb construccions sobre les antigues muralles romanes. El seu fill Pere II ampliarà el palau amb la creació de noves sales. Per aquesta època es comença a construir la Capella de Santa Àgata. Aquesta capella és un bon exemple d’arquitectura gòtica catalana. Un edifici religiós de nau única, amb torre octogonal, que es va finalitzar (1302) amb temps de Jaume II.
Posterior a Jaume II trobem el regnat de Pere III el cerimoniós. Aquest ampliarà la capella dels reis dins del conjunt del Palau i construirà l’anomenat Saló del Tinell. Una altra bona mostra d’aquitectura gòtica catalana. En aquest cas ens trobem amb una planta de nau única, amb el sostre embigat, creuat per grans arcs de mig punt.
No serà però, fins a Martí l’humà que l’espai de la Plaça del Rei queda definit amb les seves dimensions. Aquest rei també construirà la Residència dels Celestins. Una petita edificació que creix a partir de d’absis de la Capella de Santa Àgata. Aquesta nova estança es dedicarà a protegir els tresors reials.
El segle XV fou una època de confrontació. A les acaballes del segle s’origina la Guerra Civil Catalana (1462-1472). És l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i els remences d’una part; i les institucions catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) de l’altre, per tal de tenir el control polític. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona oferiren el tro a Pere de portugal, que es convertirà en Pere IV, el conestable.
La Plaça del Rei, mostra el pas de Pere IV en diverses actuacions: el retaule del conestables, obra de Jaume Huguet (1412-1492) i el començament de les obres del Palau del Lloctinent, amb Antoni Carbonell com a mestre d’obres. Aquest últim realitzarà el sostre enteixinat situat damunt l’escala d’Honor del Palau del Lloctinent.
El Palau del Lloctinent és un palau on es barregen l’estil gòtic tardà i el renaixentista italià. De fet la façana que dóna a la Plaça del Rei és plenament renaixentista. Cal dir també que aquest Palau serà el custodi de la documentació generada per la Cancelleria Reial, institució ja fundada per Jaume I. A més a més de servir de residència al Lloctinent. Fins que aquests últims es traslladen al nou palau que es va construir a la zona de Pla de Palau el 1668.
La Plaça del Rei esdevé punt neuràlgic durant el regant dels Reis catòlics. Fou en aquest context en el qual reben a Cristòfol Colom quan aquest torna dels seus viatges per terres d’ultramar el 1492. També en aquest mateix any, un pagès anomenat Canyamàs va atacar el rei Ferran el catòlic tot intentant degollar-lo.
Un dels perfils més destacables de l’actual Plaça del Rei és la torre coneguda amb el nom de Mirador del Rei Martí. No fou construïda per aquest rei, donat que es finalitza el 1555 i el Rei Martí havia mort el 1410. Tot sembla indicar-nos que el nom prové per la presència en el mateix lloc d’una altra torre menor des d’on el Rei Martí guaitava la mar. El Mirador del Rei Martí és un torre renaixentista, amb planta rectangular i finestrons amb arc de mig punt. És el perfil i l’emplaçament més identificatiu de la Plaça del Rei.
La Plaça del Rei ha estat un espai en mutació constant. Si bé l’espai de la Plaça experimentà pocs canvis destacables, sí que ens trobarem amb un canvi d’usos. Amb l’establiment d’una monarquia espanyola de caràcter centralista. Les instal·lacions del Palau Reial Major, perden sentit. Durant molt de temps la Plaça del Rei i les seves edificacions seran la seu de la Inquisició. Tal i com es pot observar, encara avui, amb la presència de l’escut d’aquesta institució, que es troba per la banda del Museu Marès.
Amb la destrucció del barri de la Ribera, on es construeix la Ciutadella militar (desfeta 1714); el convent de les monges clarisses es trasllada a la Plaça del Rei. Construiran dues plantes per damunt del Saló del Tinell, tal i com es pot observar en algunes fotografies. De fet les monges clarisses romandran a la Plaça fins a la dècada dels anys trenta del segle XX. Moment en el qual l’Ajuntament de Barcelona recupera l’espai, tot pagant-les 900.000 pessetes de l’època. A partir d’aquí el consistori continuarà amb les tasques de recuperació de l’aspecte primigeni de la Plaça. Uns treballs de recuperació que ja havia iniciat Elies Rogent amb la reforma al Palau Reial Major el 1856 i la reforma del Palau de Lloctinent el 1869. Tot destacant el sentit històric de l’emplaçament.
Una de les últimes mutacions de la Plaça del Rei, s’originarà amb l’obertura de la Via Laietana. Durant la dècada dels anys trenta del segle XX. La Casa Padellàs, d’estil gòtic es va traslladar del seu emplaçament del carrer dels Mercaders fins a l’actual ubicació. En fer els fonaments per reconstruir la Casa va ressorgir el substrat de la ciutat romana.
El patrimoni de la ciutat romana s’ha conservat. Són uns 4000 m2 que es troben s’estenen a partir de la Plaça del Rei. Aquest fet, juntament amb la voluntat explícita de conservar el patrimoni de la Palau Reial Major va fer que el 1943 la Casa Padellàs es convertís en seu del Museu d’Història de la Ciutat.
Diu l’antropòleg Marc Augé que els llocs «tenen com a mínim tres qualitats en comú. Es consideren identificadors, relacionals i històrics» (Vegeu Marc Augé, Els no-llocs. Espais de l’anonimat, 1992). La Plaça del Rei és doncs, un bon exemple d’aquests tres principis. Ens identifica amb la nostra història: és la reaparició del passat que torna al present a cada moment que expliquem el lloc o quan evoquem els personatges que l’han trepitjat i viscut. Nosaltres també formem part d’aquesta presència. Barcelona, capital i lloc estratègic dins el mediterrani i el context global s’aboca a la seva memòria. Això confereix a la Plaça del Rei el seu caràcter nodal, des de la perspectiva de la ciutat fluïda. Una ciutat on els ciutadans es retroben amb els llocs, carregats de memòria, història i vides personals.
Posted in