Archive for desembre, 2008

M’aixeco després d’un meravellós dia de Sant Esteve amb la familia. Decideixo que una repassada a la premsa digitalitzada m’estalviarà de sortir al carrer per cercar el diari, avui plou a bots i barrals.

Tampoc no sortiré a cercar només el diari, una notícia m’ha deixat entretingut fins ara: Manca de respecte en l’Any Rodoreda Diré que m’he quedat sorprés per nota publicada al diari Avui. Sembla ser que l’any 2008, que està a punt de finar, no vol acabar amb un dolç homenatge a Mercè Rodoreda. Read the rest of this entry »

Entre el dia d’ahir i avui he estat treballant amb l’actualització del meu sistema de wordpress. Per fi!!! Ha arribat el wordpress 2.7 en versió catalana. Genial! Una bona feina tan pels desenvolupadors del wordpress com per l’equip català capaç de respondre a les necessitats del usuaris de ca nostra.

Aquesta actualització s’ha traduït amb una nova interfície d’administració. Amb moltes funcionalitats noves que caldrà investigar. Aquest dies hauré de testejar els diversos plugins i el funcionament global del nou paquet. Read the rest of this entry »

Ho havia vist en les pel·lícules de la tele, ara però, jo era el que es trobava dins de l’escenari. Sí dona, em refereixo a la llum verdosa, artificial i alhora càlida, dels autobusos nocturns. Aquest però, no era un autobús qualsevol…

Com ja deus recordar era molt d’hora, o massa tard. De fet ens havíem aixecat a dos quarts de quatre i gairebé hagués estat millor no colgar-nos aquell vespre. Uff, surts al carrer i notes com l’àngel i el dimoni t’estiren tots dos de cada braç. Un que te diu… «torna-te’n!» i l’altre que rectifica i diu «aquesta és la teva! Endavant amb tot». Res, al final no queda més remei que passar por i fred. Perquè les nits, allà on siguis, són sempre fredes, sobretot si t’acabes d’aixecar i no has clapat suficient.

Un autobús és com una petita capsa de llapis amb forats per on surt la llum dels aparells fluorescents. En aquest en què jo hi anava, la gent hi havia d’estar-se asseguda. Eren normes del conductor i de l’empresa. Clar, era un vehicle de llarg recorregut i les corbes, agafades amb massa empenta, podien causar mals humans irreparables. Fins a qui l’escenari. Continuem… Read the rest of this entry »

Una amiga de fa molts d’anys m’ha suggerit l’oportunitat d’escriure un article on es puguin relacionar diverses obres de Joan Miró amb el que representa, com a enumeració de principis, la Declaració Universal dels Drets Humans. Enguany hi ha una cofluència de dates, que haurem de tenir en compte en aquest article: per una banda es commemorà, aquest Nadal, el 25è aniversari de la mort de Joan Miró i, per una altra banda, el 10 de desembre del 2008 tot el món està convocat a cel·lebrar el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de la UNESCO.

Com veurem en el desenvolupament d’aquest article, Joan Miró tingué un paper d’artista col·laborador en relació a la UNESCO. En forma de murals, monedes, cartells…

Abans però, caldrà resituar el camí traçat per Joan Miró; en la seva pròpia lluita per les llibertats, individuals i col·lectives. Dibuixarem un camí que parteix des del conflicte armat sorgit durant la Guerra Civil a l’Estat espanyol (1936-1939) i que s’aniria perllorgant al llarg de la seva vida creativa. Parlarem força de la que fou la vessant compromesa de l’artista. Read the rest of this entry »