Archive for desembre, 2008

M’aixeco després d’un meravellós dia de Sant Esteve amb la familia. Decideixo que una repassada a la premsa digitalitzada m’estalviarà de sortir al carrer per cercar el diari, avui plou a bots i barrals.

Tampoc no sortiré a cercar només el diari, una notícia m’ha deixat entretingut fins ara: Manca de respecte en l’Any Rodoreda Diré que m’he quedat sorprés per nota publicada al diari Avui. Sembla ser que l’any 2008, que està a punt de finar, no vol acabar amb un dolç homenatge a Mercè Rodoreda. Read the rest of this entry »

Entre el dia d’ahir i avui he estat treballant amb l’actualització del meu sistema de wordpress. Per fi!!! Ha arribat el wordpress 2.7 en versió catalana. Genial! Una bona feina tan pels desenvolupadors del wordpress com per l’equip català capaç de respondre a les necessitats del usuaris de ca nostra.

Aquesta actualització s’ha traduït amb una nova interfície d’administració. Amb moltes funcionalitats noves que caldrà investigar. Aquest dies hauré de testejar els diversos plugins i el funcionament global del nou paquet. Read the rest of this entry »

Arriben dates nadalenques i l’equip que governa la ciutat de Barcelona, encapçalat per l’Excel·lentíssim senyor Jordi Hereu, ha decidit impulsar el consum en temps de crisi. Una Ciutat que, al meu entrendre, es troba plagada de grans superfícies i centres comercials, ha decidit enrecordar-se dels petits comerciants.

La Campanya Nadalenca és una de les que més guanys aporta als nostres comerciants. En temps de crisi, se senten veus que pronostiquen males collites pel comerç en general i més específicament pels botiguers de barri. Ha estat en aquest context on l’Ajuntament de Barcelona ha ideat un pla per intentar salvar la campanya nadalenca. Fer que els seus ciutadans i visitants aixuguin l’últim cèntim que els hi queda de les seves migrades nòmines. Per dur aquesta tasca a bon port està emetent un anunci força curiós. Sempre que veig espots publicitaris, de qualsevol Ajuntament o altres organismes de l’administració pública, no sabria com classificar-los: si com a publicitat, com a propaganda, o com un clàssic bando municipal —pronunciat per l’agutzil de torn.

The player will show in this paragraph

Senzillament, dir-vos que en aquestes alçades de la pel·lícula ja tot està dit i tothom sap en què consisteix el consumisme i què hi ha a les botigues. Tot i així, en nostre estimat Ajuntament de Barcelona ha decidit trobar-ne un producte que vol potenciar. El factor humà. Ai las! Era veritat! Els botiguers, com a capital humà irrenunciable! Aquelles persones que es troben darrera un taulell, que de vegades són regents del propi negoci i de vegades no deixen d’ésser depenents putejats tant per l’encarregat com pel client. Aquest factor humà és el que l’Ajuntament de Barcelona vol promocionar. Read the rest of this entry »

Ho havia vist en les pel·lícules de la tele, ara però, jo era el que es trobava dins de l’escenari. Sí dona, em refereixo a la llum verdosa, artificial i alhora càlida, dels autobusos nocturns. Aquest però, no era un autobús qualsevol…

Com ja deus recordar era molt d’hora, o massa tard. De fet ens havíem aixecat a dos quarts de quatre i gairebé hagués estat millor no colgar-nos aquell vespre. Uff, surts al carrer i notes com l’àngel i el dimoni t’estiren tots dos de cada braç. Un que te diu… «torna-te’n!» i l’altre que rectifica i diu «aquesta és la teva! Endavant amb tot». Res, al final no queda més remei que passar por i fred. Perquè les nits, allà on siguis, són sempre fredes, sobretot si t’acabes d’aixecar i no has clapat suficient.

Un autobús és com una petita capsa de llapis amb forats per on surt la llum dels aparells fluorescents. En aquest en què jo hi anava, la gent hi havia d’estar-se asseguda. Eren normes del conductor i de l’empresa. Clar, era un vehicle de llarg recorregut i les corbes, agafades amb massa empenta, podien causar mals humans irreparables. Fins a qui l’escenari. Continuem… Read the rest of this entry »