Archive for novembre, 2008

Felicitats! Lévi-Straus compleix 100 anys, jo en faig 30 i una germana meva 40!!

Avui és una dia de celebració! Per diverses coses: com a primer ítem dir que compleixo 30 anys! Crec que l’important és haver-hi arribat. ufffffffff…. i seguirem esperant torn a la cua de la supervivència. El següent ítem és que la meva germana Laura, la major, compleix 40 anys. També comença una nova etapa vital. Felicitats per ella. Sempre he trobat curiosa aquesta fortuïta coïncidència: és a dir; el fet que la meva germana gran i jo compartim data de natalici. I, que a més a més, duguem una separació de 10 anys justos. Això s’arrodoneix si pensem que la meva gestació no va ser de 9 mesos, sinó de 10 mesos. Llavors, com si es tractès d’una càbala lúdica veig un meravellós mural de punts de coïncidència. L´últim punt, és el que enceta el propòsit d’aquesta entrada: Avui l’antropòleg Claude Levi-Strauss complirà 100 anys!! Felicitats! I clar, jo com antropòleg de formació no puc estar-me de fer-li el recordatori. Read the rest of this entry »

El misteri de l’amor. Cap a un Joan Miquel Oliver escriptor

Diré per començar que en Joan Miquel Oliver és músic, compositor i component dels Antònia Font. Fins aquí el seu currículum bàsic.

D’altra banda hi ha el creador total, l’Oliver que es pot llençar per la banda més creativa i fer llibres com ara El Misteri de l’Amor. Un llibre que no deixa ningú indiferent. Hi ha opinions de tota mena. Jo diré d’entrada que l’acabo d’enllestir i m’ha agradat força. Una bona lectura. Sí senyor Oliver, almanco una lectura que refresca el panorama literari català. Li dona oxigen. Read the rest of this entry »

Herbert Bayer, en el record

Herbert Bayer, Selfportrait. 1932

reconstrucció Herbert Bayer, per Mariano Arranz 2004

Som hereus directes de les experiències creades i narrades al llarg de tot el segle XX. També ho som de tota la resta de petjades en altres segles. Emperò, el cop més fort damunt les consciències col·lectives ha estat la revolució que va significar el segle passat.

Aquí presento dues fotografies. Una fou realitzada el 1932 per Herbert Bayer. L’altra és una recreació del model anterior. Aquesta última és un autorretrat meu de l’any 2004. Hi ha un distància sorprenent entre totes dues. La segona, evidentment, vol referenciar la primera. Com una mena d’homenatge a les aportacions de Herbert Bayer en el camp fotogràfic i del grafisme. La meva atracció per Herbert Bayer deriva del fet que ell va ésser professor de la Bauhaus. Aquesta escola va representar un gressol molt important per a les avantguardes derivades de la Segona Guerra Mundial; al mateix temps, però, també representava la idea més plena de la Modernitat. Amb tots els seus contrasentits. Read the rest of this entry »