Avui en dia és usual tatuar-se. És la nova dèria de principis del segle XXI. Vas a la platja i tothom té la seva pell marcada. Diguem que molta gent ha tunejat la seva pell. És una forma més de destacar el particular per damunt del col·lectiu. De retruc però, també pertanyen a un col·lectiu nou: la població tatuada contra la que no s’ha ficat tinta entre pell i pell. Com si fos una cosa nova… el tatuatge és més antic que el caminar.

No vull fer en aquest article una entrada sobre el fet social del tatuatge o sobre la meva opinió personal de les persones tatuades… Res d’això! Vull parlar d’uns altres tatuatges. De les Atzavares tatuades.

Tot passejant amb la meva parella a principis de setembre per la costa de Calella de Palafrugell, vàrem poder gaudir de l’espectacle del paisatge. De la sal del mar que ens engatava a cada passa que fèiem. Pels camins de ronda, que menaven d’una banda a una altra de la costa, gaudíem d’aquella geografia.

Allà hi vaig trobar les atzavares de les fotografies superiors. Sensacionals atzavares tatuades. Algú les havia marcat amb les punxes mateixes de les atzavares. Sovint he vist les penques de les atzavares marcades: pels amors de nou, pels vailets atrets per la màgia de la planta, pels quintos que marxen a fileres… Com l’atzavara té una vida llarga té la capacitat d’esdevenir delegada de la memòria. Tatuar una atzavara expressa aquest desig de no caure en l’oblit.

Les atzavares són el cant etern de la mar. Els pirates també anàven tatuats, com a forma de mostrar les seves proeses. Les atzavares els esperaven a la costa. Potser més d’un, en arribar-hi, després d’una travessia dificultosa, les hi marcaria la data de partida o d’arribada amb el seu nom. Ho no sé. M’ho invento, potser.

One Response to “Atzavares tatuades”