Archive for agost, 2008

Crec que tot prové dels miratges de l’infantesa. El Líban i, més en concret, la seva capital Beirut sempre han estat presents a la meva vida. Reconec que tinc dades poc extenses sobre el món particular de Beirut i el Líban. Tinc ben clar que jo, com molts infants de l’època —jo era un infant en els anys 80—, tenim un vague record de la guerra civil del Líban: de les incursions d’Israel, dels tancs i els carrers, dels guerrillers creuant les cantonades… Per si voleu fer un petit tast informatiu de Beirut us deixo aquesta entrada de l’Enciclopèdia Catalana.

Les imatges que difonia la sempre omnipresent TVEspanyola, varen marcar el meu àlbum fotogràfic. Fins a tal punt que, des de gairebé sempre, he sabut identificar quan una imatge feia referència a Beirut o no. No tinc tampoc gaire traça i fons en matèria de fotografia documental; tot i així, molts cops he identificat els carrers de Beirut en fer només un sol cop d’ull a una imatge. Read the rest of this entry »

Aquest dies, tot repassant les entrades que he realitzant fins ara en aquest blog, m’he fixat que hi havia un post orfe. Parlo de l’article on comento del text Soterrani, l’obra teatral de Benet i Jornet. Havia llegit el text i havia quedat en l’aire dir què m’havia semblat la representació d’aquesta obra. La posta escènica.

The player will show in this paragraph

Diré senzillament que, amb Soterrani, ens trobem davant d’una obra de teatre en estat pur. Pulcritud dins del parc temàtic en què hem convertit el segle XX-XXI. És una representació on dos personatges s’enfronten a les seves realitats. A les seves dificultats. Per això destaco el fet que parlem d’una obra estat pur. Que recorda les obres d’Èsquil, on sovint trobem només dos personatges que exposen les seves postures i on el cor va perdent pes. De fet, a la posta escènica de Soterrani té més pes tot allò que es diu, que no pas allò que es fa. És una obra de text, més que no pas d’accions. Read the rest of this entry »