Aquestes petites vacances de Pasqua, la meva xicota Dàcil i jo, hem viatjat fins a l’illa de Gran Canària. Dàcil hi té allà els seus pares, àvia i altres familiars. La seva germana Gazmira també ha vingut a passar els dies de Setmana Santa des de Tenerife. Ha estat una bona oportunitat per gaudir d’uns petits dies de descans fora de la ciutat i de les típiques perfomances d’aquestes dates.

Tot i que no hem fet gran cosa, ens hem permés petits vicis que Dàcil tenia pendents des de feia temps. El vici principal va consistir en una llarga caminata a través de les Dunes de Maspalomas. Tot i que la forta emprenta de cultura canà ria va començar quan només feia una hora i mitja que havíem aterrat a l’aeroport de Gando. Vam anar cap a casa de l’àvia de Dàcil; allà ens esperava un excel·lent Sancocho Canario. A partir d’aquí vam encetar quatre dies de repòs. Van ser moments per poder passejar amb la família d’El Castillo del Romeral i per fer petites escapades amb Dàcil amb bicicleta cap el Far de Maspalomas.

Les meves aportacions cap a la família de la meva xicota van consistir en contrarestar el poder i la força de la gastronomia canària. Així doncs, vaig prepar-los una bunyolada per berenar una tarde, després d’una llarga migdiada. Sensacional. També vaig preparar uns tres quilos de cua de tonyina, que hi havia a la gelera de casa dels pares de na Dàcil. Va sortir força bé i vaig quedar satisfet del resultat.

Després d’haver fet els primers tasts de platja d’enguany, s’apropava l’hora del final. Tornar a fer les maletes i intentar obtenir una plaça a la finestra de l’avió per gaudir d’una bona tornada al mecanisme quotidià.